Josep Vicent Frechina és, sense
cap mena de dubte, un dels màxims especialistes en cultura popular del País
Valencià, un home amb una gran iniciativa, un treballador incansable i un
intel·lectual amb un gran compromís. Ara, dins de la col·lecció de llibres que
publica la revista Caramella, acaba
de publicar un nou títol: Pensar en vers.
La cançó improvisada als països de la Mediterrània,
en el qual d’una manera amena, apassionada i fins i tot divertida ens parla
d’una de les manifestacions populars més esteses, no sols dins de l’àmbit de la
Mediterrània, sinó de tot el món, les diverses modalitats de cançó amb text
improvisat. Josep Vicent Frechina, en aquest estudi i per a evitar un cert
localisme que castrara la visió sobre el fenomen, s’ha centrat en les cultures
que banya la mar Mediterrània, encara que al llarg de tota l’obra trobem
constants referències a cançons de la resta del món.
Frechina, que és un home que es
guanya la vida en la docència, no oblida en cap moment atorgar-li al text una
certa funció didàctica, crec que necessària davant d’un altre lector, em
referisc al no iniciat, a qui cal donar-li les claus perquè no es perda davant
d’un fenomen que pot ser en certs moments complex, un lector al qual se li ha
de donar bona informació i mesurada, i recordar-li el canvi que va suposar en
la cultura popular el fet de passar d’una societat tradicional lligada als
cicles de la terra a una societat que ha evolucionat des de la
industrialització fins a una societat dels serveis i la informació. Frechina ha
fet en aquest sentit un treball molt digne en el qual li ha tocat interpretar
molts papers: musicòleg, sociòleg, antropòleg... Un treball ben documentat, ben
estructurat i, ja ho he dit abans, ben escrit, amb una prosa àgil i amena,
farcida de tota mena d’exemples, versos que sovint dibuixen un somriure
còmplice en el lector.
L’autor ha estructurat el llibre
en dues parts, i després li ha sumat un document sonor, un cedé amb una mostra
extensa i diversa de les cançons improvisades de les quals ens ha parlat en el
llibre, una ambrosia deliciosa per als amants de la música tradicional de la
nostra Mediterrània.
En la primera part ens parla de
la cançó com un fenomen cultural, ens la situa en un temps, en unes societats,
ens parla de la seua funció com a vehicle d’expressió i vertebració d’una
comunitat, ens diu quines són les seues diverses característiques i tanca
l’apartat amb la inesperada revitalització que està tenint en l’actualitat i
com han arribat els versos improvisats fins i tot a les xarxes socials.
En la segona part, més extensa,
ens descriu les diverses formes, tècniques i funcions de la cançó improvisada tot
aturant-se en cada cultura mediterrània. I ho fa mitjançant uns capítols breus
en els quals se centra en un cant i el lloc d’on procedix.
La veritat és que estem davant
d’un llibre interessant i necessari, que aporta el seu gra d’arena a l’estudi
de la nostra cultura popular i la situa dins d’un context més ampli. Un llibre
de lectura recomanada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada