divendres, 24 de gener de 2020

AMÈRICA, AMÈRICA



Pasqual Mas i Usó (Almassora, la Plana Alta) és un individu que a qui no el conega li pot paréixer tranquil i amb una certa tendència a la passivitat, però no s’enganyen, sota eixa aparença hi ha una persona activa, metòdica, amb múltiples interessos que ocupen bona part del seu temps. Un individu apassionat per l’estudi, la literatura, el viatge, la docència, la gastronomia, l’enologia i les arts escèniques. Un lector savi i voraç.
Doctor en filologia i estudiós de la literatura, ha publicat una trentena de llibres sobre el barroc espanyol, el teatre, l’obra de Max Aub... Com a creador, ha publicat llibres de poesia, novel·les, assaig i teatre. Ha dirigit revistes d’espectacles al carrer i tallers d’escriptura creativa, i és un dels autors valencians, junt amb el desaparegut Joan-Baptista Campos i Antoni Mollà, que més ha sentit la crida del viatge.


El darrer trimestre del 2019 ha publicat el que és el seu tercer recull de relats, Amèrica, Amèrica, editat dins del catàleg de la castellonenca Unaria ediciones. Amb anterioritat ens havia oferit en Brosquil edicions Històries de la frontera (2000) i Contracontes (2003), aquest dos llibres tenien en comú que l’autor situava, en la línia divisòria que hi ha entre la versemblança i la inversemblança, el conflicte, un conflicte al qual en un moment determinat es veia abocat el protagonista.
Pasqual Mas és un magnífic creador de personatges, que modela a consciència i dota d’una personalitat consistent.
Amèrica, Amèrica és una col·lecció de catorze relats, que l’autor ha dividit en dos blocs, Nord i Sud. Amb ells ens oferix una galeria d’individus provinents de llocs i cultures diversos que van a la recerca de la felicitat. Cadascun l’entén d’una manera diferent, però tots ho fan en un continent que arrossega el tòpic de terra de les oportunitats, una geografia on els somnis, si t’esforces, són possibles.
De nou l’autor d’Almassora situa el relat entre el desig i la realitat, i just en el punt on es creuen col·loca el conflicte, de tal manera que el xoc pot arribar a ser brutal o esperpèntic.
Pasqual Mas barreja en els seus textos tendresa i ironia, cruesa i humor.
Amèrica, Amèrica és un llibre intens, amb una gran càrrega lírica, una prosa cuidada i plena de matisos, una col·lecció de relats ben construïts, magníficament condimentats i amb gust pels detalls i els referents literaris.

dimecres, 22 de gener de 2020

EN EL PRINCIPI LA SET I LA SAL



En el principi un bri de vols, on amb línies nítides s’esbossaven les certeses i les incerteses de la poeta d’Alfara del Patriarca Maria Carme Arnau i Orts.
Madura, alta, prima, de pell blanca i cabells fins i clars, mirada intensa, veu que se sosté en un fil, nerviosa, patidora, educada en la cultura de l’esforç, d’una constància i d’una perseverança infinites. De conversa complexa. Creient activa. Generosa, honesta, amable, sempre preocupada pel proïsme, pels més febles de la societat, una preocupació que apareix reflectida d’una manera o altra en cadascun dels seus llibres.
Ningú no li ha regalat res a Maria Carme Arnau. Ha anat construint la seua veu poètica en soledat i en silenci, pas a pas, a poc a poc. Una veu sòlida recognoscible, intensa. Ha convertit els seus amics en part de la seua família i com a família els tracta.
He estat testimoni del naixement del seu primer llibre, de la seua evolució i trajectòria com a poeta. He llegit i fins i tot escoltat en privat la seua obra poètica. Quan recita els seus poemes, els ulls li brillen amb una llum que ve del seu interior. He assistit al seu naixement com a narradora. He visitat el seu scriptorium, un cau senzill, ordenat, modest com ella mateixa. Maria Carme Arnau és una dona que viu amb entusiasme la creació literària. Una dona que es dessagna en cada llibre que escriu.


L’editorial Meteora li acaba de publicar el llibre En el principi la set i la sal, amb el que va obtindre el Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental 2018. Com tots els seus anteriors títols, ve acompanyat per un pròleg. En aquesta ocasió, del poeta de la ciutat d’Alacant Emili Rodríguez-Bernabeu. Un text on es fa una dissecció acadèmica i acurada del llibre. Maria Carme Arnau ha elegit majoritàriament com a prologuistes dels seus llibres poetes de la generació valenciana dels setanta: Marc Granell, Eduard J. Verger, Antoni Ferrer, Lluís Alpera, etc.
En el principi la set i la sal, un títol que ens recorda l’inici del llibre del Gènesi, és una col·lecció de poemes que l’autora ha dividit en quatre parts seguint uns interessos i uns objectius concrets. A nivell estrictament formal, el llibre consta de dos grans blocs, el primer conformat per Arraps de sal, Intensa set i Set d’aigua, on l’autora es reafirma en el vers lliure, i el segon format per Desfer la sal, on ha optat per la prosa poètica.
Encara que en el poema Refracció demana al lector que «No em digues si els versos són simbòlics, / o clars com el sol alt del matí», no li faré cas, i que em perdone l’excés de confiança. El llibre partix del simbolisme que li atorga el mateix títol, i amb ell construïx bona part de les imatges poètiques. Des d’aquest simbolisme inicial, l’autora va creant una poètica de la vivència de l’experiència, acostant-se al realisme intimista i de vegades al realisme social.
Des del meu punt de vista, estem davant del llibre més diàfan de Maria Carme Arnau, no diré que el més personal, perquè per a ella la poesia és una qüestió íntima, particular. La poesia és una amiga, una amant, una companya amb qui dialoga en soledat. Una soledat de vegades compartida amb la natura, en la seua obra el paisatge té una gran presència.
La poesia per a la nostra autora és un espai per a la reflexió, per a sospesar el pes de les certeses i les incerteses, els dubtes i la por. Un aljub on apaivagar la set provocada per la pols del camí i la sal de la mar on naveguem buscant el refugi d’un port. Un camp de batalla on combatre el pessimisme, el dolor, la desesperança. Un balneari on sanar les ferides obertes i netejar-les de la sal que ens cou d’una manera espantosa.

dimecres, 8 de gener de 2020

USKUT



Trencatimons és una petita editorial de la Vall d’Uixó (Plana Baixa) que des de fa uns pocs anys ve lluitant per crear un catàleg en els quals la imatge, ja siga il·lustració o fotografia, siga la coprotagonista del llibre junt amb el text.
Una empresa humil, al capdavant de la qual és el poeta i narrador Nel·lo Navarro, que ens oferix llibres ben cuidats tant en el seu continent com en el seu contingut.
Des de fa uns anys i amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó, organitza Poetes & cia, unes jornades al voltant de la poesia que finalitzen amb la presentació d’una mostra antològica.
L’any 2018 publicaren Degoteig, un treball col·lectiu d’un grapat de fotògrafs i poetes en què des d’òptiques subjectives reflexionaven sobre l’aigua com a líquid primordial per a la vida.
Maria Josep Poquet, en el pròleg, evocava una conversa que en el seu moment va mantindre amb el fotògraf francés Bernard Plossu, aquest afirmava que per a ell la fotografia era a la poesia el que la pintura és a la novel·la. Una reflexió que Trencatimons i els seus col·laboradors més directes han fet seua i l’han convertida en un punt de partida des d’on realitzar la seua tasca.
En Degoteig els poetes participants, entre els quals destaquen autors com ara Marc Granell, Manel Rodríguez Castelló, Antoni Ferrer o Begonya Pozo, ens oferixen un poema de tres versos (no tots són haikus) mitjançant el qual evoquen, reflexiones o fixen en un flaix un instant o un sentiment provocat per l’aigua.
El darrer trimestre del 2019 Trencatimons ha publicat Uskut (silenci), una nova mostra de fotografia i de poesia que en aquesta ocasió gira al voltant del poble saharià i la seua situació social, política i humana. Els poemes en aquesta ocasió són més extensos i majoritàriament de vers lliure. Les fotografies recullen escenes als campaments de refugiats sahrauís de la província algeriana de Tindouf.
La temàtica dels poemes engloba des del cant d’un poble oprimit per la seua llibertat fins a experiències personals vinculades a l’acollida anual en els nostres pobles de xiquets i xiquetes sahrauís. En el llibre apareixen textos d’algun que altre autor sahrauí com ara Chejdan Mahmud o Tag Mohamed Lamine, encara que la majoria són poetes del País Valencià. Entre aquests destacaria la presència de Josep Porcar, Francesc Mompó, Maria Carme Arnau, Vicent Penya o la del cantautor Josep Lluís Notari.
Trencatimons editors realitza un treball sense urgències mercantils en què la qualitat és la marca de la casa.

dimecres, 18 de desembre de 2019

MURS INVISIBLES



Murs invisibles és el títol del tercer treball discogràfic del cantautor de la Plana Baixa Josep Lluís Notari. Un disc que recull huit cançons  i que ha estat enregistrat a l’estudi Metronom de Castelló entre els mesos de maig i desembre del 2018 i gener i febrer del 2019. L’any 2013 publicà L’Espadà i altres versos, que incloïa un duet amb Pau Alabajos, i el 2016 L’Arcàdia de Syntagma, amb un tema cantat amb Andreu Valor.
Josep Lluís Notari ha comptat per a l’enregistrament d’aquest disc amb un grup de músics format pel percussionista Sergio Bisbal, el pianista Julio González, el contrabaixista Diego Barberà i el guitarrista Hèctor Tirado, que a més s’ha encarregat de la producció artística i de la instrumentació, així com de posar la música a la cançó Papallona, un tema que en un moment determinat m’ha portat ecos de Joan Amèric.
Notari ens oferix un pomell de cançons amb una gran càrrega lírica i cosides sobre el pentagrama amb fils vermells i verds. En els temes reflexiona sobre els murs invisibles construïts amb arguments fal·laços per tal de dividir-nos i afeblir-nos davant d’un poder avar, corrupte i voraç. Murs que sovint no reconeixem com a tals però que en la seua aparença líquida són tan sòlids, tan infranquejables, com una roca.
Hi ha també en el disc moments per a l’evocació d’un temps, per a l’amor i per al combat. Hi ha en ocasions versos que recuperen paisatges d’una gran bellesa, producte en bona part de la presència de l’home, com ara en “Amors de pedra seca”.
Les lletres contenen algunes referències a pensadors i intel·lectuals, que venen a reforçar la voluntat de Josep Lluís Notari d’aconseguir respostes a les eternes preguntes que ens porta el vent de la història.


Trobem també entre línies una ànsia vibrant de llibertat i de justícia social, un clam i un homenatge als individus i als pobles que han lluitat i lluiten dignament sense oblidar d’on venen i on volen anar, i on ataca amb contundència els reaccionaris com ara a “Metternich 155”.
Un pomell de belles cançons, construïdes amb gran personalitat sobre els ecos, el sediment del cant dels trobadors moderns que foren capaços de colpir en algun moment Josep Lluís Notari. Huit cançons interpretades per la veu càlida d’un cantautor que té moltes coses a dir i un llarg camí per recórrer.

dilluns, 9 de desembre de 2019

D'AMOR, RES



No descobrisc res de nou quan afirme que les relacions humanes són enormement complicades, que hi ha un bon nombre de factors que les emboliquen, les emmascaren, les posen en risc o les convertixen en una quimera. Alguns d’aquests factors venen donats per diferents aspectes del caràcter i la personalitat dels protagonistes, d’altres per la cultura social del moment i del territori en què es produïxen.
L’amor és un dels grans motors que mouen les relacions humanes. Però també és un dels grans temes de la creació artística i literària. Per a Antoni M. Bonet, poeta i narrador de la Ribera Alta, l’amor ha estat quasi una obsessió. Bonet ha passat llargues hores reflexionant-hi. L’ha observat amb ulls de científic, l’ha disseccionat i dividit en diverses parts, per arribar a la fi a la conclusió que l’amor és tan divers com diversos som els éssers humans.
Antoni M. Bonet ha escrit poemes ens els quals, entre altres qüestions, apareixen l’amor i el desig carnal, uns poemes que fins ara ha editat en dos reculls, L’incrèdul despentinat (Germania, 2013) i Nuesa (Neopàtria, 2016). Però és la narrativa curta on més ha centrat aquesta vocació seua d’estudiós de l’amor i les relacions humanes. L’any 2013 publicà el recull Amor cuit (United pc), el 2015 Amor cru (Germania) i aquest 2019, després d’haver sigut guardonat amb el III Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa, ens oferix una tercera col·lecció de relats, D’amor res (Aila Edicions).
En aquesta ocasió Antoni M. Bonet tria com a protagonistes dels seus relats personatges històrics de diverses èpoques, des d’Ausiàs March i Cèsar Borja fins a Enrico Caruso o Greta Garbo, la qual cosa li servix per a fer un passeig, des de l’anècdota i la llegenda, pels darrers segles de la història occidental.
Vint-i-nou relats ben construïts i escrits amb una prosa àgil, on l’autor de vegades amb un punt de tendresa d’altres amb unes gotes d’humor i d’ironia ens descobrix la tendència de l’ésser humà a enganyar i a enganyar-se, disfressant l’amor d’interés d’un tipus o altre, de desig i luxúria.
D’amor, res és un llibre ple de girs i de sorpreses en el desenvolupament de cada relat, on l’autor es mostra lúcid i alhora juganer i posa tot el seu ofici en la graella per tal de mantindre la tensió narrativa i l’interés del lector fins a la darrera pàgina.

dimarts, 3 de desembre de 2019

EL VERTIGEN DELS DIES



Gustau Muñoz és un personatge fonamental en la cultura valenciana dels darrers anys. Professor universitari, editor a l’IVEI Alfons el Magnànim i en Publicacions de la Universitat de València. Director de la revista L’Espill i col·laborador en diversos mitjans com ara L’Avenç i Caràcters. Traductor al català i al castellà d’autors com ara Jacob Burckhardt, Max Horkhimer, Ernest Gellner... Ha publicat estudis sobre la història del pensament i és autor de llibres com ara Intervencions. Entre cultura i política (1998), A l’inici del segle. Un dietari de reflexions (2002), Herència d’una època (2006) i Corrents de fons. Cultura i societat (2019).
Gustau és un treballador perseverant, un individu lúcid, d’una gran intel·ligència i amb una mirada analítica sobre la realitat política i social.
L’editorial barcelonina L’Avenç li acaba de publicar el llibre El vertigen dels dies. Notes per a un dietari. Es tracta d’una col·lecció d’articles d’extensió diversa escrits entre finals del 2018 i els primers mesos del 2019, on Muñoz reflexiona sobre el present amb un enfocament subjectiu, i sobre el passat, el franquisme i la lluita antifranquista, la transició i les dues dècades en què el país dels valencians fou sotmés a les polítiques dretanes del nacionalisme espanyol.
També escriu sobre Catalunya, el procés independentista, les ànsies recentralitzadores de l’Estat i com tot plegat pot acabar incidint sobre l’autogovern valencià.
Muñoz, no oblida l’amenaça que suposa per a la democràcia la reaparició de l’extrema dreta de la mà de personatges com ara Trump, Salvini o Bolsonaro.
Hi ha també un important nombre d’articles on retrata o evoca diversos personatges com ara l’escriptora i política Carmen Alborch, la líder de Compromís Mónica Oltra, el pintor i polític Doro Balaguer, el ministre i escriptor Jorge Semprún i l’opinió que li mereixia un personatge com és l’histriònic Alfonso Guerra; també escriu sobre Josep Pla, Ernest Lluch i el seu pas per València, Núria Cadenes o Carlo Ginzburg.
El vertigen dels dies és un llibre redactat amb una prosa diàfana i àgil, ple d’informació,  on l’autor s’autoretrata en les diferents etapes de la seua vida alhora que ens parla dels seus orígens familiars, i ens confessa els seus interessos en el món del pensament, de la política, de l’activisme cultural i cívic, així com la seua passió pels llibres (la lectura dels quals ha anat conformant el seu pensament i li ha creat una mirada personal crítica, quan no directament escèptica).
Gustau Muñoz, no s’oblida en cap moment d’assenyalar i de denunciar amb noms i cognoms la gent mediocre i obscena que, aprofitant els diversos ressorts del poder mediàtic i polític, s’ha dedicat a fer malbé projectes de gran interés sovint posant-los al servici del seu ego i del partit en què milita.
El vertigen dels dies és un llibre que es fa de llegir i manté en tot moment l’atenció i la curiositat del lector. És un llibre que ens convida a reflexionar i a cultivar una posició activa davant dels canvis que ens reserva el futur.

dijous, 21 de novembre de 2019

DE LA MORT I ALTRES DELÍCIES



Vicent Penya (Rafelbunyol, 1961) és un escriptor conegut i reconegut per la seua obra poètica, amb títols com ara Desig de terra (1998), El joc (2002), Homèrides (2009), o L’efímer i l’etern (2018), però paral·lelamental al llarg de la seua extensa i intensa trajectòria literària ha anat conreant altres gèneres com el teatre, la literatura infantil, la novel·la, l’articulisme o la narrativa curta.
El seu coneixement de la llengua, el domini de les diverses tècniques literàries i la seua capacitat d’observació de la realitat diversa que l’envolta, el fan un col·leccionista voraç de personatges i situacions. La seua mirada, amb un punt de tendresa i un altre d’ironia, el convertix en un autor capaç de traure-li suc al fet més banal.
El darrer trimestre del 2019 Quorum Llibres ha editat una selecció acurada dels seus millors relats, reescrits i revisats sota el títol de De la mort i altres delícies.
Abans de continuar, recordem que Vicent Penya l’any 2007, en Llibres de L’Aljamia, publicà una mostra dels seus articles sota el títol L’altura i les circumstàncies, i el 2013, en Edicions de la Guerra, una tria personal de la seua obra poètica, Triadisses. Amb aquest nou volum l’autor de Rafelbunyol tanca una trilogia de mostres antològiques del seu quefer literari en tres gèneres diferents, una cita ineludible per a qualsevol lector.
De la mort i altres delícies està conformat per catorze relats dividits en tres apartats, el primer Captaires, que és el que dona cos al llibre amb deu relats. El segon, Camp i ciutat, i el tercer Dues llegendes, que apareixen com a annexos que venen a complementar la mostra i a donar-li més color i diversitat al conjunt.
Vicent Penya narra la quotidianitat per a donar-li, sovint, un gir inesperat o canviar alguns rols, visibilitza allò tan pròxim que hem deixat de prestar-li atenció.
La seua és una prosa rica, cuidada, amena, a través de la qual s’adreça a un lector a qui sempre li reclama una certa complicitat.
En la seua obra trobem influències de diversos autors tant de la tradició catalana Mercè Rodoreda, Pere Calders, Quim Monzó o Sergi Pàmies com de la universal, Milan Kundera, Augusto Monterroso o Frank Kafka, escriptors i escriptores que habiten en els prestatges de la seua extensa biblioteca.
Tanquen el volum dos relats que ens parlen d’una altra vessant de Vicent Penya, la de l’individu interessat per les tradicions i la cultura popular. Un visió personal d’un narrador amb un gran ofici sobre dues llegendes de la subcomarca de l’Horta Nord, tractades amb un llenguatge i una perspectiva actuals.
Vicent Penya, un activista de la llengua i un escriptor sòlid, imaginatiu, sagaç intel·ligent que hauríem de tindre en compte en la previsió de les nostres noves lectures.