El veterà escriptor barceloní Xavier
Martín Arruabarrena ha publicat recentment un nou llibre en l’editorial
valenciana Neopàtria, Vint-i-quatre
paraules sobre Euskal Herria (Hogeita lau hitz Euskal Herriari buruz).
Arruabarrena inicià fa set anys una relació fructífera amb l’editorial d’Alzira
que l’ha portat a publicar en el seu catàleg tres llibres de poesia: Trencadís nocturn i altres inèdits (2015), Arquitectures (2019)
l’esmentat Vint-i-quatre paraules sobre Euskal Herria (2021) i
també el llibre de relats Calaix
de sastre. Contes i narracions (2018).
Vint-i-quatre paraules de la llengua basca servixen al poeta per a
iniciar un viatge des de la seua pàtria, Catalunya, a la màtria dels seus
avantpassats per via materna. Un viatge que és, per una banda, un retorn a la
infantesa, una retrobada tendra, emotiva, amb la figura de la mare «mirada i
somrís», importantíssima sempre i d’una manera especial en aquells anys de
descobertes; i per una altra, un homenatge al país i la llengua dels seus
ancestres.
Martín Arruabarrena construïx els seus poemes amb elements que
provenen de la narrativa de no ficció, del dietari del viatger i de les
memòries de l’home madur, però també d’elements propis de la cultura popular
com ara les cançons, les dites i els refranys.
Són poemes extensos en els quals el poeta s’assaja evocant al
detall olors, sabors, sons i llum. Sap gestionar els sentiments que li genera
cada record, sentiments, o una emoció que es llig entre línies.
Té una gran capacitat descriptiva per a parlar-nos del paisatge i
de les tradicions. I amb tot això reconstruïx un univers de fa més de seixanta
anys que encara perdura en la seua memòria. La memòria, filla dels seus
sentits, i la paraula que ha convertit un país en literatura.
El poeta ens parla d’una geografia, però també d’una gent, dels
llauradors, carboners, pescadors, de la seua manera de relacionar-se entre ells
i amb el seu entorn. D’una gent que ha assumit amb naturalitat una cultura i
una llengua, unes tradicions a què no volen renunciar. El poeta, a pesar de la
seua catalanitat, o potser perquè també se sap part d’un poble petit, se sent
lligat amb un cordó umbilical invisible a Euskal Herria, a través del qual
alimenta la memòria dels éssers estimats que ja no són entre els vius.
Gràcies a la lectura d’aquests vint-i-quatre poemes el lector
viatjarà a Euskal Herria i descobrirà l’ànima d’un país, la seua llengua, la
seua cultura, i ho farà de la mà i els cinc sentits d’un home honest, tendre,
equanim, enamorat que enyora i recrea amb ofici de col·leccionista de mots, de
constructor de metàfores, l’univers dels seus avantpassats.
