L’escriptora
alcoiana Mercè Climent ens oferix una col·lecció de vint-i-una narracions
curtes sota un títol manllevat d’una cançó del cantautor de Verges Lluís Llach:
Amor particular (Editorial Lletra
Impresa). I no és cap casualitat ja que en el llibre trobem diverses
pinzellades que reafirmen l’homenatge que li fa l’autora. D’homenatges, per
cert, que no és l’únic que trobem en les seues pàgines: n’hi ha un altre a
l’escriptor argentí Julio Cortázar i la seua novel·la Rayuela, així com al poeta i assagista Joan Fuster i el seu poema Criatura dolcíssima.
Amor particular és una recopilació de les narracions
que al llarg de la darrera dècada ha anat publicant l’autora en diverses
revistes i llibres col·lectius, textos que en la majoria de casos han obtingut
un o altre guardó i que estaven dispersos i de difícil abast del lector
interessat en l’obra de l’alcoiana.
Les narracions
tenen en comú l’universal sentiment de l’amor: a la parella, a les arrels
familiars, als fills...
Mercè Climent desplega
la seua mirada personal sobre l’amor. Ho fa amb tendresa, sense subterfugis,
amb sensualitat i amb un llenguatge clar i unes històries narrades amb
amenitat.
Poua els seus
relats del pou de l’experiència personal, de la memòria del seu passat, que en
el present es troba ple d’absències que li fan mal. Trobem la figura del pare i
la seua desaparició prematura, que
encara li causa un dolor profund.
L’autora ha
dividit el llibre en diversos apartats, agrupant les narracions segons el tipus
d’amor de què parlen. El primer, Amor,
amb set relats on es troben els més sensuals i eròtics; Terra, amb sis relats, on la memòria és l’eix, memòria del pare,
dels avis, de la contrada que habitaren, de la manera que tenien d’entendre la
vida. En tercer lloc, Llum, amb cinc
narracions, on hi ha algunes d’elles escrites amb una gran tendresa, i una part
de les quals s’acosten a la narrativa infantil. I per últim, Veu, amb tres relats sobre l’ofici
d’escriure.
Amor particular és un llibre que, des de la diversitat, busca la unitat
a través de la mirada d’una dona madura, que ha gaudit i ha patit
reinventant-se constantment. La seua visió sobre l’amor sovint va acompanyada
del seu contrari, el desamor; un amor carnal de vegades, fraternal altres,
també filial i maternal, un amor a l’ofici d’escriure i, sobretot, un immens
amor a la vida que sovint va acompanyada per la mort, l’absència, el dolor i
l’enyorança.
Mercè Climent
escriu amb valentia sobre les relacions de parella, l’atracció sexual i la
cerca del plaer. Ens parla de la pèrdua d’un ésser estimat que fou pilar i
fonament en la seua infantesa i joventut, un ésser humà que li ha deixat un
buit immens, però en contraposició és capaç d’oferir-nos la vinguda a la vida
d’un nou ésser i fer-ho des del punt de vista del fetus.
Aquestes
vint-i-una narracions estan escrites amb ofici i en elles l’autora aconseguix
fer partícips els lectors de les diverses emocions que ha sentit i l’han portat
a escriure-les. Quan vol, a més a més, aconseguix sorprendre el lector en la
darrera pàgina.
Un llibre que naix
de la passió per la vida i la literatura.
