EL MUNDIAL DE LA PATAGONIA

Enric Lluch (Algemesí, 1949) és un dels escriptors valencians de literatura infantil i juvenil amb una de les trajectòries més llargues i reconegudes de l’actual panorama literari valencià. Una trajectòria valorada per la crítica i el públic lector i reconeguda amb nombrosos premis de prestigi. Aquest reconeixement ha eclipsat en part la seua obra destinada als adults, on destaquen les novel·les El llibre dels desheretats (Brosquil edicions, 2002) i Després del silenci (Onada edicions, 2011), amb el qual va obtindre el Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt 2010.

Enguany Enric Lluch ha obtingut el III Premi de Narrativa Ciutat de Carlet amb la novel·la El mundial de la Patagònia (Editorial Neopàtria), un relat que l’escriptor d’Algemesí situa a la província de Neuquén del sud de la República Argentina l’any 1942. Aquest país és, aleshores, un trencaclosques de nacionalitats provinents de l’emigració: italians, polonesos, xilens, anglesos, francesos, alemanys... Però també de les nacions indígenes de l’Amèrica del sud, com ara els guaranís provinents del Paraguai, i els maputxes.

L’Argentina és un territori extens, escassament poblat, brusc, de grans i rics hisendats, un lloc ple d’aventurers vinguts de tota Europa, individus que fugen de la por, de la fam, de la guerra, però també d’operaris especialitzats al servici de companyies multinacionals que treballen per a portar la civilització a un país en bona part per colonitzar.

A la Patagònia no hi ha guerra, però els seus habitants han portat amb ells l’odi i la violència entre nacionalitats del vell i consumit continent europeu.

Un dels grans hisendats del país, un aristòcrata d’origen balcànic, gran aficionat al futbol, creu fermament que la millor manera que hi ha per a canalitzar i apaivagar aquesta violència que ho envaïx tot és la pràctica de l’esport, i decidix contra vent i marea organitzar un mundial de futbol a la Patagònia.

El relat, d’un realisme brut, ens descriu una societat que encara està per fer, dividida per enormes abismes que separen els individus segons la seua procedència geogràfica i classe social.

Enric Lluch crea amb versemblança una llarga galeria de personatges, alguns dels quals molt peculiars, individus que viuen sobre la corda fluixa conscients que en qualsevol moment, si no estan alerta, els pot arribar l’hora del punt i final.

Aquest realisme brut està salpebrat amb gotes de realisme màgic que aporten alguns dels personatges pertanyents a la nació maputxe i que a mesura que avança el relat li acabaran donant un colp de timó a la història en les pàgines finals.

El mundial de la Patagònia és un llibre de lectura àgil i amena que descobrix al lector la capacitat que té l’ésser humà per a lluitar i sobreviure en un medi hostil, això sí, perdent pel camí alguns dels millors valors de la seua condició humana.

DESPRÉS DEL SILENCI, LA RECERCA DE LA VERITAT

Enric Lluch, en la novel·la Després del silenci (XII Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt, Onada edicions, 2010), ha estat capaç d’agafar un silenciat i obscur secret d’una família d’Algemesí i convertir-lo, a través de la màgia de la literatura, en una història d’allò més universal. Lluch, un autor d’una àmplia obra destinada a infants i joves, en aquesta segona novel·la destinada a un públic adult (recordem que abans va publicar El llibre dels desheretats, Brosquil edicions), fa gala d’una prosa aparentment senzilla que oculta un escriptor amb un lèxic ric que domina l’ofici de narrador i que és capaç, com el rent amb la farina, de fer créixer de mica en mica la novel·la fins que aquesta agafa una complexitat i una dimensió considerables.
Enric Lluch ha dividit Després del silenci en dos gran plans temporals: el present i el passat dels quals ha fet protagonistes dos membres d’una mateixa família, el nét, Joan Queralt, i l’avi, Mateu Font. A través de les accions, les paraules, les opinions i els pensaments d’aquests dos individus anirem descobrint qui era realment la difunta Natàlia Font, mare del primer i filla del segon. Mentre que Font imposà el silenci, Queralt, convertit en un improvisat detectiu, anirà descobrint pas a pas l’enigma ocult i com aquest va influir en la vida dels seus avantpassats i en la seua pròpia.
Una de les grans aportacions que fa al meu entendre aquesta novel·la a la narrativa valenciana actual és la visió que ens dóna sobre el final de la Segona República espanyola, la guerra civil i la postguerra. Una visió gens habitual en les nostres lletres i que ens ve donada a través de la mirada d’un dels dos protagonistes, Mateu Font, un llaurador benestant d’idees conservadores i marcades per la testosterona. Lluch també ha sabut enriquir la marcada personalitat dels personatges afegint a diàlegs i descripcions els pensaments que tenen mentre parlen o actuen, i ho ha fet d’una manera creïble aplicant la norma que els pensament solen ser erràtics.
En aquesta novel·la, que conté aspectes de diferents gèneres però que és sobretot una història producte de l’estima, l’autor d’una manera diàfana ens diu que l’amor, ja siga fraternal o entre una parella, és capaç de sobreviure a la distància, al pas del temps, al drama de la història, a la incomprensió o a la nostra pròpia covardia, i que sempre d’una manera o altra acaba obrint-se camí, com ho fa la vida, l’esperança.
En resum, una novel·la de lectura molt recomanable.

A LA RECERCA D'UN HOME-PEIX

En faltar un apotecari resident a Dénia, la seua família dóna al poble d’on és originari la seua biblioteca. El regidor de cultura, superat, demana ajuda al cronista local, Benet Pou, per tal de catalogar i recollir els llibres. Entre els volums Benet troba el dietari del mort on es conta la sorprenent troballa d’un home peix davant de les costes de la Marina Alta per part d’uns pescadors. A partir d’aleshores el cronista local iniciarà una investigació per tal d’esbrinar què hi ha de veritat i què de mentida en les paraules de l’apotecari; però prompte ensopegarà amb algú que intentarà dificultar la seua tasca.
Enric Lluch es basa per a escriure aquesta novel·la, Pell d’escata, editada l’any passat per Bromera en la col·lecció Espurna, en una tradició, possiblement d’origen celta, però que a través de la literatura ha passat a ser universal, en la qual es parla de l’existència d’uns éssers marins, amb aparença humana, capaços de copular amb els éssers humans i engendrar descendència. També recull un cas documentat pel pare Feijoó d’un jove cantàbric a qui l’apotecari primer i després Benet Pou estudien per tal d’intentar justificar l’aparició.

Pell d’escata és una novel·la fantàstica que utilitza la tècnica del relat d’intriga per tal d’atrapar l’atenció del lector i fer-li passar una estona agradable. Una narració escrita amb una prosa diàfana, senzilla i sense excessives pretensions.

Enric Lluch és un escriptor veterà, amb una llarga trajectòria dins del camp de la narrativa infantil i juvenil i amb una obra extensa i sòlida que el convertix en tot un referent.

LLIBRE DELS DESHERETATS

Les noticies sobre l’actualitat juevo-palestina ens posen sovint damunt la taula el debat apassionat i apassionant sobre els pobles i els seus drets territorials. El tema no és nou, és tan vell com la història o fins i tot més i afecta o ha afectat bona part de les múltiples i diverses comunitats nacionals del planeta. El País Valencià no n’ha estat cap excepció, en el segle xvii es va promulgar un decret per a expulsar els moriscos, valencians de religió musulmana, descendents dels súbdits del regne àrab de València i, segons afirma algun que altre historiador, descendents també en bona part de la població iberoromana. L’any 2002 Enric Lluch i Girbés, un narrador amb una llarga i brillant trajectòria com autor de llibres destinats als infants i als joves, em va sorprendre amb una novel·la, Llibre dels desheretats (Brosquil Edicions), escrita per a un públic adult en la qual ens oferia una visió diferent a l’oficial del que fou la pressió de la població cristiana, hereua de la conquesta jaumina, sobre els moriscos, l’esclavitud a què foren sotmesos per part de la noblesa i la persecució que patiren a càrrec de l’Església i els anomenats agermanats.
Una novel·la que s’enquadra dins de la narrativa històrica valenciana i, concretament, en l’apartat que sobre els moriscos s’ha anat creant i que han ajudat a engrandir autors com ara Rafael Escobar.
En Llibre dels desheretats Enric Lluch ens narra el drama d’una nissaga de moriscos de la Ribera del Xúquer i ho fa imitant patrons narratius de la rica tradició literària àrab. La llengua que usa és plena de matisos i la seua prosa és àgil, elegant i amena, demostrant per enèsima vegada que és un autor que en sap molt, de l’ofici d’escriure. La història és tràgica, dura, actual, malgrat el temps en què transcorre, però entre els murs ensangonats de la tragèdia podem veure que Lluch deixa una escletxa per a l’esperança, la mateixa esperança que mai no es consumeix dels moriscos que intentaren retornar convertits en cristians, sovint a través de l’illa de Gerba, a les terres valencianes i dels quals alguns són o som (?) descendents.