divendres, 20 de febrer de 2009

LLIBRE DELS DESHERETATS

Les noticies sobre l’actualitat juevo-palestina ens posen sovint damunt la taula el debat apassionat i apassionant sobre els pobles i els seus drets territorials. El tema no és nou, és tan vell com la història o fins i tot més i afecta o ha afectat bona part de les múltiples i diverses comunitats nacionals del planeta. El País Valencià no n’ha estat cap excepció, en el segle xvii es va promulgar un decret per a expulsar els moriscos, valencians de religió musulmana, descendents dels súbdits del regne àrab de València i, segons afirma algun que altre historiador, descendents també en bona part de la població iberoromana. L’any 2002 Enric Lluch i Girbés, un narrador amb una llarga i brillant trajectòria com autor de llibres destinats als infants i als joves, em va sorprendre amb una novel·la, Llibre dels desheretats (Brosquil Edicions), escrita per a un públic adult en la qual ens oferia una visió diferent a l’oficial del que fou la pressió de la població cristiana, hereua de la conquesta jaumina, sobre els moriscos, l’esclavitud a què foren sotmesos per part de la noblesa i la persecució que patiren a càrrec de l’Església i els anomenats agermanats.
Una novel·la que s’enquadra dins de la narrativa històrica valenciana i, concretament, en l’apartat que sobre els moriscos s’ha anat creant i que han ajudat a engrandir autors com ara Rafael Escobar.
En Llibre dels desheretats Enric Lluch ens narra el drama d’una nissaga de moriscos de la Ribera del Xúquer i ho fa imitant patrons narratius de la rica tradició literària àrab. La llengua que usa és plena de matisos i la seua prosa és àgil, elegant i amena, demostrant per enèsima vegada que és un autor que en sap molt, de l’ofici d’escriure. La història és tràgica, dura, actual, malgrat el temps en què transcorre, però entre els murs ensangonats de la tragèdia podem veure que Lluch deixa una escletxa per a l’esperança, la mateixa esperança que mai no es consumeix dels moriscos que intentaren retornar convertits en cristians, sovint a través de l’illa de Gerba, a les terres valencianes i dels quals alguns són o som (?) descendents.

1 comentari:

Lletra ha dit...

Gràcies, Manel,
Havia estat donant volantins pel món i no en sabia res de l'escrit que havies fet sobre "El llibre dels desheretats". La veritat és que, quan hom llig coses tan xules com les que escrius, li entren ganes de trepitjar tecles fins a traure fum pels dits. Gràcies i una forta abraçada.
Enric