dijous, 12 de febrer de 2009

TÚNELS


Segons el Diccionari Alcover-Moll, el mot túnel significa un pas subterrani obert artificialment a través d’una muntanya, per sota d’un riu o un braç de mar, etc. És una paraula que prové de l’anglés. Per a mi, a l’igual que per a la meua generació i supose que també per a altres generacions de puçolencs, té a més unes altres connotacions.


Per a nosaltres els túnels eren uns passadissos excavats en el subsòl local que connectaven entre si els edificis més emblemàtics i importants del terme municipal: l’església, la torreta, l’alqueria del Convent...
L’existència d’aquests túnels, de la qual no dubtava ningú, encara que cap de nosaltres no els havia vist, excitava la nostra fantasia infantil. En les llargues converses que manteníem entre joc i joc els féiem protagonistes i escenaris d’un munt de llegendes, on l’aventura i la màgia ho impregnaven tot.


Durant anys van formar part del meu univers mitològic i en anomenar-los en una conversa s’obrien com per art d’encanteri davant de mi com si foren reals. Quan callava, un cert malestar em prenia produït per l’anhel d’escriure sobre ells i restaurar el món màgic que amb els meus amics vaig imaginar un dia.
D’aquest anhel va nàixer la meua primera novel·la, La maledicció del silenci. Uns anys després d’haver-la publicada en JJ edicions (més tard Camacuc Edicions) José, un obrer de vila, em va passar aquestes fotos que va fer en enderrocar una casa del barri vell i que vénen a provar que els túnels existiren.