(Dibuix de Vicent Penya)A Balvino in memoriam.
El veí del carrer de dalt és al corredor de la mort.
Dins d’un sobre blanc, damunt del moble de l’entrada,
resta com un afilat coltell la sentència.
No hi ha apel·lació possible, ni trucada de darrera hora.
Ara tot és qüestió de donar-li temps al temps,
però les hores són grises, amargues i feixugues
quan s’espera la fi, la veritat, el cobejat descans etern.
Mentrestant, es va consumint assegut en una cadira de boga,
el seu esguard apagat traspua la resignada tristesa
d’un penós comiat que se li allarga.
Dins d’un sobre blanc, damunt del moble de l’entrada,
resta com un afilat coltell la sentència.
No hi ha apel·lació possible, ni trucada de darrera hora.
Ara tot és qüestió de donar-li temps al temps,
però les hores són grises, amargues i feixugues
quan s’espera la fi, la veritat, el cobejat descans etern.
Mentrestant, es va consumint assegut en una cadira de boga,
el seu esguard apagat traspua la resignada tristesa
d’un penós comiat que se li allarga.
(Publicat a la Revista de creació Abalorio. Homenatge a Francisco Salinas, Sagunt desembre de 2005)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada