EL LLEÓ DE MARTA RIVERA FERNER

No solc escriure sobre llibres de literatura infantil, perquè pocs d’ells han aconseguit seduir-me. Ara, aquest no ha estat el cas d’El lleó de set colors (Brosquil Edicions), de l’escriptora i il·lustradora argentina resident a la ciutat de València Marta Rivera Ferner, que sí que ho ha fet. Amb aquest llibre, des de fa uns anys, tinc una relació personal i íntima, ja que he estat el seu traductor al valencià i a més el tinc incorporat al meu repertori quan exercisc el divertit i entranyable ofici de contacontes. La veritat és que no sé què té, però en arribar al punt més àlgid del relat sempre se m’acaba trencat la veu d’emoció.
Marta té un estil molt personal per a compondre les il·lustracions dels seus llibres, i no dubta en utilitzar i barrejar tècniques diverses.
El lleó de set colors conforma un tot entre les il·lustracions i el relat, però el relat, a diferència d’altres llibres d’aquestes mateixes característiques, vull dir llibres de narrativa il·lustrada, funciona també sense les mateixes i fins i tot funciona passant-lo del registre escrit a l’oral.
Marta Rivera Ferner ens conta la història de Zimmy, un cadell de lleó que en créixer i eixir-li la cabellera descobrix un dia que aquesta és multicolor. Ningú de la seua família no sabrà explicar-li per què la seua cabellera és diferent. Així que un dia deixarà la seua bandada i anirà pel món buscant algú que li sàpiga donar una resposta. Ningú no la tindrà, ni aquells que tenen en el seu cos tants colors com ell ni tan sols l’home més savi. Només serà el poeta qui tindrà una resposta per a ell.
El lleó de set colors és un cant als valors de la diversitat, a la necessitat que tenim de conéixer-nos a nosaltres mateixos, i a la nostra capacitat per a bastir la fantasia amb el material eteri dels somnis.