L’any 2001 l’escriptor de la Vall d’Uixó Nel·lo Navarro
publicava en Pagès editors la novel·la “La
pantagruèlica guerra de Miquel Miracle”, un llibre deliciós que no va
tindre la sort que sens dubte es mereixia. Es tracta d’un relat ambientat en la
guerra civil espanyola, res de nou, s’ha escrit tant sobre aquesta guerra i la
posterior postguerra que arriba a ser ja un subgènere de la novel·la històrica.
Allò interessant de la proposta de Navarro era la seua mirada sobre el conflicte,
una mirada plena d’humor, de tendresa i d’unes gotetes de revenja, així com l’òptica
des de la qual narrava.
Ara Unaria ediciones li publica
el llibre amb el qual va obtindre el XIV Premi de Narrativa Breu Josep Pasqual
Tirado, “Les mans i altres relats de
guerra”, i aprofitant l’avinentesa li afegix un huité conte, Els cinc crits, per acabar d’arredonir
una proposta que té els referents en la guerra civil, la guerra mundial i les
seqüeles que deixaren en la societat.
Nel·lo Navarro ens oferix una
prosa cuidada, atenta al detall, amb la qual aconseguix recrear amb èxit
escenaris i atmosferes quotidianes en ple conflicte, tot dessacralitzant
l’èpica.
Navarro, davant d’aquest tema, no
ha estat mai un autor objectiu, se sap i se sent hereu del bàndol que va
intentar donar un colp de timó a la història i deixar enrere un país de xaranga
i pandereta, d’oligarques i superxeries. Els seus protagonistes són gent humil.
La visió del nostre autor torna
com en aquella primera novel·la a estar carregada, d’humor, de tendresa,
d’ironia. Navarro recompon en cada relat un univers, un marc de relacions que
desaparegué amb la victòria del bàndol franquista. El llibre està ple de
picades d’ull, no tan sols al gremi de la ploma, sinó també a un poble, el seu,
i a una gent que va tindre la gosadia de somniar en el progrés i la llibertat i
a la qual al final li feren pagar un preu molt alt.
Trobem relats tan deliciosos com “Bel canto”, escrit en forma d’epístola, on
un corresponsal de guerra escandinau conta a la seua filla la passió d’un
poblet per la música, o “El duel”,
amb el qual l’autor ens narra com un grup de joves es reunix una matinada de
juliol per a jugar una partida de pilota, la qual cosa ens descriu amb una
intensitat que va in crescendo fins
que un personatge trenca el relat per a informar-nos que el general Franco acaba
de donar d’un colp d’Estat... Però narrador i protagonista no ens rendixen i
acaben oferint-nos un final sorprenent. O la història del pintor frustrat
Innocenci Patuel, en el conte “El tauró”,
un jove que acabada la guerra civil se’n va a França i es posa a viure d’incògnit
en el París ocupat pels alemanys treballant d’actor en un espectacle pornogràfic.
Sense dubte i sense desmeréixer els altres, és un dels millors contes del volum
i on trobem un escriptor més madur.
A Nel·lo Navarro li agrada, en
els seus relats, crear un terreny ple de miralls i paranys disposats estratègicament,
intenta sorprendre el lector utilitzant les paradoxes que de vegades d’una
manera natural ens oferix la vida, com en el conte “Crac! Crac! Crac!”, o la traïció de la força de la rutina sobre el
nostre subconscient com en “Al primer
mort”. Gaudix creant una possibilitat per a la revenja dels perdedors per
tal d’alleugerir-los el patiment acumulat durant dècades com ara en “Cinc crits” i “La platja”.
Un recull de relats tan sorprenent
com aquella primera novel·la, i al qual li desitgem des d’ací millor sort.
