diumenge, 11 de gener de 2015

LES MANS I ALTRES RELATS




L’any 2001 l’escriptor de la Vall d’Uixó Nel·lo Navarro publicava en Pagès editors la novel·la “La pantagruèlica guerra de Miquel Miracle, un llibre deliciós que no va tindre la sort que sens dubte es mereixia. Es tracta d’un relat ambientat en la guerra civil espanyola, res de nou, s’ha escrit tant sobre aquesta guerra i la posterior postguerra que arriba a ser ja un subgènere de la novel·la històrica. Allò interessant de la proposta de Navarro era la seua mirada sobre el conflicte, una mirada plena d’humor, de tendresa i d’unes gotetes de revenja, així com l’òptica des de la qual narrava.
Ara Unaria ediciones li publica el llibre amb el qual va obtindre el XIV Premi de Narrativa Breu Josep Pasqual Tirado, “Les mans i altres relats de guerra, i aprofitant l’avinentesa li afegix un huité conte, Els cinc crits, per acabar d’arredonir una proposta que té els referents en la guerra civil, la guerra mundial i les seqüeles que deixaren en la societat.
Nel·lo Navarro ens oferix una prosa cuidada, atenta al detall, amb la qual aconseguix recrear amb èxit escenaris i atmosferes quotidianes en ple conflicte, tot dessacralitzant l’èpica.
Navarro, davant d’aquest tema, no ha estat mai un autor objectiu, se sap i se sent hereu del bàndol que va intentar donar un colp de timó a la història i deixar enrere un país de xaranga i pandereta, d’oligarques i superxeries. Els seus protagonistes són gent humil.
La visió del nostre autor torna com en aquella primera novel·la a estar carregada, d’humor, de tendresa, d’ironia. Navarro recompon en cada relat un univers, un marc de relacions que desaparegué amb la victòria del bàndol franquista. El llibre està ple de picades d’ull, no tan sols al gremi de la ploma, sinó també a un poble, el seu, i a una gent que va tindre la gosadia de somniar en el progrés i la llibertat i a la qual al final li feren pagar un preu molt alt.

Trobem relats tan deliciosos com “Bel canto”, escrit en forma d’epístola, on un corresponsal de guerra escandinau conta a la seua filla la passió d’un poblet per la música, o “El duel”, amb el qual l’autor ens narra com un grup de joves es reunix una matinada de juliol per a jugar una partida de pilota, la qual cosa ens descriu amb una intensitat que va in crescendo fins que un personatge trenca el relat per a informar-nos que el general Franco acaba de donar d’un colp d’Estat... Però narrador i protagonista no ens rendixen i acaben oferint-nos un final sorprenent. O la història del pintor frustrat Innocenci Patuel, en el conte “El tauró”, un jove que acabada la guerra civil se’n va a França i es posa a viure d’incògnit en el París ocupat pels alemanys treballant d’actor en un espectacle pornogràfic. Sense dubte i sense desmeréixer els altres, és un dels millors contes del volum i on trobem un escriptor més madur.
A Nel·lo Navarro li agrada, en els seus relats, crear un terreny ple de miralls i paranys disposats estratègicament, intenta sorprendre el lector utilitzant les paradoxes que de vegades d’una manera natural ens oferix la vida, com en el conte “Crac! Crac! Crac!”, o la traïció de la força de la rutina sobre el nostre subconscient com en “Al primer mort”. Gaudix creant una possibilitat per a la revenja dels perdedors per tal d’alleugerir-los el patiment acumulat durant dècades com ara en “Cinc crits” i “La platja”.

Un recull de relats tan sorprenent com aquella primera novel·la, i al qual li desitgem des d’ací millor sort.