SECUNDARIS

L’editorial Camanegra ens oferix un projecte literari amb la participació de set autors: Ada Castells, Susanna Rafart, Julià de Jòdar, Jordi Coca, Mar Bosch, Miquel de Palol i Núria Cadenes amb una novel·la cadascun. Llibres que tenen una lectura individual i una altra col·lectiva. La col·lecció porta per títol Matar el Monstre i és una idea d’Alba Cayón i Jordi Puig. Cada narració està ambientada en una any en concret, la primera el 1918 i la darrera el 2018, l’escenari la ciutat de Barcelona, a més totes inclouen en un moment donat l’aparició d’un mateix personatge secundari que viu una situació concreta i que acabarà construint el huité relat.

Abans de continuar, però, he de deixar clar que no he tingut l’oportunitat de llegir les set novel·les, només ha caigut en les meues mans la corresponent a l’any 1992, escrita per la periodista, agitadora cultural i política, llibretera i escriptora resident a la ciutat de València Núria Cadenes, titulada Secundaris.

Cadenes situa el seu relat al turó de la Peira, just després d’haver-se celebrat les Olimpíades. Els seus protagonistes són una llarga galeria de perdedors, de marginats, d’homes i dones que treballen, lluiten i patixen els colps baixos d’un sistema inhumà, i que es troben atrapats en un barri on l’aluminosi amenaça les seues vides i vivendes. La droga, el fracàs i l’abandonament escolar, així com la falta de perspectives, llastren la vida i les esperances dels habitants del barri.

Cadenes dibuixa una postal en gris d’un paisatge de l’extraradi on trobem individus que en el fons només demanen algú que els estime, algú que els respecte, algú que els tinga en consideració. Hi ha qui estima i és rebutjat, hi ha qui estima i paga els delictes de l’ésser estimat. Hi ha qui no vol sentir cap mena d’emoció per un altre, ni que la senten per ell.

Es tracta d’un relat dur, amb escenes intenses i crues, en escenaris com ara la presó de dones o un pont qualsevol sota una autopista on es van a punxar els drogoaddictes.

Secundaris és una novel·la que a Cadenes li servix per a oferir-nos una altra cara de la ciutat, una ciutat que s’ha convertit en un gran aparador, i a la qual li han fet una gran rentada de cara però sota el brillant maquillatge oculta realitats dramàtiques.

Núria Cadenes escriu amb solvència amb una prosa descarnada i directa. Situa els personatges al bell mig d’una cruïlla que pot canviar la direcció de les seues vides, encara que alguns d’ells pareix que no tinguen ni temps ni ganes per a prendre una decisió.

DE PIRATA A BANQUER

Quan un lector es posa a llegir la novel·la El banquer, de l’escriptora Núria Cadenes, publicada per Edicions 1984, no pot deixar de pensar ni per un moment en el paral·lelisme existent entre la biografia del seu protagonista, Miquel Lluc i Barceló de malnom «Tralla», i la del financer mallorquí Juan March Ordinas de malnom «Verga», el nostre particular William Randolph Hearst. Un personatge excepcional i amb una trajectòria vital i professional que el portà a convertir-se en una de les deu fortunes més grans del món i en un individu amb una gran influència en la política i l’economia de l’Estat Espanyol.

Núria Cadenes, mitjançant una col·lecció d’instantànies quasi fotogràfiques, ens fa un retrat físic, psicològic i fins i tot moral d’un home que té com a gran objectiu en la vida fer diners i gaudir del poder que aquests donen, un home agosarat, capaç d’inventar-se negocis allà on no n’hi ha. Un individu sense escrúpols que durant la seua llarga i intensa vida fa de contrabandista, pirata, espia, polític i banquer. Un home conscient que la força la té en la ment i en una mirada expressiva i desafiant. El seu refugi són els números, ja que aquests li ofereixen ordre i racionalitat.

Però en El banquer Núria Cadenes no sols s’ha centrat en fer un retrat del protagonista, no, ens parla d’una nissaga encetada per l’home de negocis Pere Lluc i Margalida Barceló, els pares de Miquel. La mare mor prompte, però estarà sempre present en la vida del protagonista i encetarà i tancarà amb la seua presència la novel·la. El pare, el tindrà a la contra, ja que sempre va qüestionar les actituds i els negocis del seu fill.

La seua esposa, Virgínia, i les seues amants, en especial Mercè, tenen el seu pes en el relat, així com també Nicolau, el seu fill, i Salvador, el fill de la dona producte de l’adulteri.

Núria ens parla també de la lluita en la qual Miquel va haver d’embarcar-se en l’escala social, una lluita a empentes i punyalades per tal de fer-se un lloc en els graons més alts contra una classe dominant acomodada en el seu immobilisme.

El banquer és també la història d’una altra nissaga, que es podria qualificar com l’antagonista, els Ribó, els primers amb qui ensopega i amb els quals es crea una espiral d’odi i de violència que el portarà a destruir-los, un odi que naix de la traïció de la seua pròpia esposa, Virgínia. En aquest sentit, la competència entre les dues nissagues familiars és molt llatina i una mica a l’estil dels Capuleto i els Montesco o dels llinatges valencians dels Vilaragut i els Centelles.

  El banquer a més ens parla de la transformació social i política de l’illa de Mallorca i de la resta de l’Estat des la Restauració Borbònica fins a la dictadura del general Franco, així com de la influència (i ingerència) que en bona part dels afers polítics va tindre el banquer mallorquí Juan March Ordinas també conegut com l’home monopoli, o el banquer de Franco.

Darrere de les diverses històries que d’una manera fragmentada recorren aquests quasi setanta anys de la vida d’un home i de la societat en la qual va viure hi ha una tasca ingent d’investigació a la qual se suma un gran treball lingüístic on Núria Cadenes ha sabut combinar el català estàndard amb el mallorquí dialectal d’una manera encertada i versemblant.

Tot plegat fan d’El banquer un relat carregat d’interés històric i de consistent substància literària.