divendres, 6 de març de 2015

DE PIRATA A BANQUER


Quan un lector es posa a llegir la novel·la El banquer, de l’escriptora Núria Cadenes, publicada per Edicions 1984, no pot deixar de pensar ni per un moment en el paral·lelisme existent entre la biografia del seu protagonista, Miquel Lluc i Barceló de malnom «Tralla», i la del financer mallorquí Juan March Ordinas de malnom «Verga», el nostre particular William Randolph Hearst. Un personatge excepcional i amb una trajectòria vital i professional que el portà a convertir-se en una de les deu fortunes més grans del món i en un individu amb una gran influència en la política i l’economia de l’Estat Espanyol.
Núria Cadenes, mitjançant una col·lecció d’instantànies quasi fotogràfiques, ens fa un retrat físic, psicològic i fins i tot moral d’un home que té com a gran objectiu en la vida fer diners i gaudir del poder que aquests donen, un home agosarat, capaç d’inventar-se negocis allà on no n’hi ha. Un individu sense escrúpols que durant la seua llarga i intensa vida fa de contrabandista, pirata, espia, polític i banquer. Un home conscient que la força la té en la ment i en una mirada expressiva i desafiant. El seu refugi són els números, ja que aquests li ofereixen ordre i racionalitat.


Però en El banquer Núria Cadenes no sols s’ha centrat en fer un retrat del protagonista, no, ens parla d’una nissaga encetada per l’home de negocis Pere Lluc i Margalida Barceló, els pares de Miquel. La mare mor prompte, però estarà sempre present en la vida del protagonista i encetarà i tancarà amb la seua presència la novel·la. El pare, el tindrà a la contra, ja que sempre va qüestionar les actituds i els negocis del seu fill.
La seua esposa, Virgínia, i les seues amants, en especial Mercè, tenen el seu pes en el relat, així com també Nicolau, el seu fill, i Salvador, el fill de la dona producte de l’adulteri.
Núria ens parla també de la lluita en la qual Miquel va haver d’embarcar-se en l’escala social, una lluita a empentes i punyalades per tal de fer-se un lloc en els graons més alts contra una classe dominant acomodada en el seu immobilisme.
El banquer és també la història d’una altra nissaga, que es podria qualificar com l’antagonista, els Ribó, els primers amb qui ensopega i amb els quals es crea una espiral d’odi i de violència que el portarà a destruir-los, un odi que naix de la traïció de la seua pròpia esposa, Virgínia. En aquest sentit, la competència entre les dues nissagues familiars és molt llatina i una mica a l’estil dels Capuleto i els Montesco o dels llinatges valencians dels Vilaragut i els Centelles.


  El banquer a més ens parla de la transformació social i política de l’illa de Mallorca i de la resta de l’Estat des la Restauració Borbònica fins a la dictadura del general Franco, així com de la influència (i ingerència) que en bona part dels afers polítics va tindre el banquer mallorquí Juan March Ordinas també conegut com l’home monopoli, o el banquer de Franco.
Darrere de les diverses històries que d’una manera fragmentada recorren aquests quasi setanta anys de la vida d’un home i de la societat en la qual va viure hi ha una tasca ingent d’investigació a la qual se suma un gran treball lingüístic on Núria Cadenes ha sabut combinar el català estàndard amb el mallorquí dialectal d’una manera encertada i versemblant.
Tot plegat fan d’El banquer un relat carregat d’interés històric i de consistent substància literària.