dilluns, 18 de febrer del 2019

EL FRACÀS DE CERTS ENCANTERIS



La traductora i novel·lista Carme Manuel, des de fa unes dècades, treballa amb una perseverança notable per tal de donar-nos notícies sobre les diverses cultures –i les seues corresponents literatures– eclipsades dins del món que anomenem anglosaxó, com ara la literatura gal·lesa, la poesia de les dones esclaves afroamericanes dels segles xviii i xix, la dels chicanos nord-americans, en concret part de l’obra de Nephtalí León, sense oblidar les traduccions que ha fet de poemaris de Herman Melville i Anne Bradstreet. Ara ens oferix un tastet de la poesia dels indis nord-americans, en concret un volum de poesia de Gordon Henry Jr.
La capacitat de treball i la sensibilitat de Carme Manuel només és comparable a la voluntat que té d’oferir-nos amb rigor i solvència les diverses peces d’un complicat trencaclosques que ens obliguen a canviar la percepció que tenim sobre la literatura anglosaxona i sobre les minories nacionals.
La seua aportació com a traductora a la literatura catalana té un valor considerable que s’accentua encara més si pensem que ho fa des del País Valencià i en la modalitat lingüística valenciana.
Els chippewa de l’estat nord-americà de Minnesota són una nació índia que en un temps ocupava part del nord-est dels EUA i una part del Canadà. Una nació de caçadors. En l’actualitat les tribus que la conformen viuen en diverses reserves. White Eart és la tribu d’on és originari l’escriptor Gordon Henry Jr., considerat un dels més interessants escriptors indis nord-americans.
La valenciana Balandra Edicions ha publicat el volum de poesia El fracàs de certs encanteris i altres senyals dispars de vida traduït per Carme Manuel. Un llibre on el seu autor, Gordon Henry Jr., que també és professor de literatura a la Michigan State University, ens parla del temps, no debades cadascun dels quatre apartats en què està dividit l’encapçala un calendari, un poema breu ple d’ironia i desencís. Ens parla també dels espais per on ha transcorregut la seua vida, el poeta ha estat un viatger que retorna al seua lloc d’origen, White Eart, i allí es retroba amb les tradicions, amb la seua gent i la manera què tenen aquest d’entendre la vida. Hi ha humor en els seus versos, però també melangia.
El fracàs de certs encanteris i altres senyals dispars de vida és un llibre on el vers lliure es marida amb la prosa poètica, on un present de destrucció, destrucció de l’entorn i de l’individu, es barreja amb la memòria col·lectiva i la biografia de l’autor. Els indígenes nord-americans, com els aborígens australians, els darrers segles han patit diversos tsunamis que els han portat quasi a desaparéixer. Els individus que conformen les reserves índies són hereus d’un poble lliure que ha vist com es reduïa el seu espai vital, com se’ls menyspreava, se’ls enganyava, se’ls marginava i se’ls robava les terres, la dignitat i la llibertat. Sobreviure sense cap ferida emocional en un present tan obscur com aquest és força complicat.
En la poètica de Gordon Henry Jr. les cançons tradicionals i les cerimònies del poble chippewa són fonamentals, també les històries i les veus d’alguns personatges.
La lectura d’aquest llibre intens, a pesar del que es puga pensar, és amena, enriquidora, la seua màgia no està en els encanteris sinó en la veu personal del seu autor.

divendres, 1 de febrer del 2019

ELS DIES GLORIOSOS




Josep Manuel San Abdon és un obrer de la cultura, un individu honest, constant, que al llarg de la seua vida ha estat al peu d’obra, defenent, construint, creant ja siga en la seua vessant d’agitador cultural (és membre fundador de revistes literàries com ara Llombriu, 1978 i Passadís, 1987), ja siga com articulista i entrevistador sempre pendent de les novetats més interessants del percari mercat cultural valencià, ja siga com a antòleg o escriptor.
San Abdon és membre d’una minoria de ciutadans cultes i crítics. L’interés per la creació artística i literària ompli les seues hores, i dona combustible a les seues converses i els seus articles. Uns articles que ha publicat en diversos mitjans de comunicació com ara les revistes Saó i El Temps i diaris com l’Avui.
Ara ens oferix Els dies gloriosos (Onada edicions, 2018), un dietari que s’inicia a finals de març del 2001 i es tanca el 31 de desembre del 2016. Un dietari que abasta quinze anys de la vida del nostre autor i en el qual, d’una manera intermitent, reflexiona i fa comentaris sobre l’actualitat cultural.
En les pàgines d’Els dies gloriosos trobem a penes quatre frases sobre la intimitat de l’autor. No estem per tant davant d’un espill que ens dona un retrat o la màscara més o menys convincent de l’autor, encara que d’una manera assossegada anirem descobrint les seues passions i dèries, la seua mirada personal.
Som davant d’un individu apassionat per la literatura, pel cinema, la música, les arts plàstiques, pel teatre i fins i tot per la bona televisió, que també n’hi ha. Un home capaç de fer centenars de quilòmetres per tal de veure una obra teatral o dedicar un dia sencer a fer un llarg circuit d’exposicions, i que opina amb solvència sobre les capacitats interpretavites d’una actriu o el llenguatge líric de cert poeta.
San Abdon escriu des del rigor i l’honestedat, no va mai amb mitges tintes, no pretén quedar bé amb ningú, quan opina es mulla de cap a peus. Els dies gloriosos es fa de bon llegir, és amé i té una exposició d’arguments sòlida i un punt didàctica. Cada entrada és una invitació a la conversa. Ell és conversador sense urgències ni estridències, un home tolerant i liberal que defuig els dogmes. Un individu que gaudix amb els cinc sentits dels moments gloriosos que li oferix la creació humana.