Josep Manuel San Abdon és un obrer de la cultura, un individu honest, constant, que al llarg de
la seua vida ha estat al peu d’obra, defenent, construint, creant ja siga en la
seua vessant d’agitador cultural (és membre fundador de revistes literàries com
ara Llombriu, 1978 i Passadís, 1987), ja siga com articulista
i entrevistador sempre pendent de les novetats més interessants del percari
mercat cultural valencià, ja siga com a antòleg o escriptor.
San Abdon és
membre d’una minoria de ciutadans cultes i crítics. L’interés per la creació
artística i literària ompli les seues hores, i dona combustible a les seues
converses i els seus articles. Uns articles que ha publicat en diversos mitjans
de comunicació com ara les revistes Saó
i El Temps i diaris com l’Avui.
Ara ens oferix Els dies gloriosos (Onada edicions,
2018), un dietari que s’inicia a finals de març del 2001 i es tanca el 31 de
desembre del 2016. Un dietari que abasta quinze anys de la vida del nostre
autor i en el qual, d’una manera intermitent, reflexiona i fa comentaris sobre
l’actualitat cultural.
En les pàgines d’Els dies gloriosos trobem a penes quatre
frases sobre la intimitat de l’autor. No estem per tant davant d’un espill que
ens dona un retrat o la màscara més o menys convincent de l’autor, encara que
d’una manera assossegada anirem descobrint les seues passions i dèries, la seua
mirada personal.
Som davant d’un
individu apassionat per la literatura, pel cinema, la música, les arts
plàstiques, pel teatre i fins i tot per la bona televisió, que també n’hi ha.
Un home capaç de fer centenars de quilòmetres per tal de veure una obra teatral
o dedicar un dia sencer a fer un llarg circuit d’exposicions, i que opina amb
solvència sobre les capacitats interpretavites d’una actriu o el llenguatge
líric de cert poeta.
San Abdon escriu
des del rigor i l’honestedat, no va mai amb mitges tintes, no pretén quedar bé
amb ningú, quan opina es mulla de cap a peus. Els dies gloriosos es fa de bon llegir, és amé i té una exposició
d’arguments sòlida i un punt didàctica. Cada entrada és una invitació a la
conversa. Ell és conversador sense urgències ni estridències, un home tolerant
i liberal que defuig els dogmes. Un individu que gaudix amb els cinc sentits
dels moments gloriosos que li oferix la creació humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada