divendres, 1 de febrer de 2019

ELS DIES GLORIOSOS




Josep Manuel San Abdon és un obrer de la cultura, un individu honest, constant, que al llarg de la seua vida ha estat al peu d’obra, defenent, construint, creant ja siga en la seua vessant d’agitador cultural (és membre fundador de revistes literàries com ara Llombriu, 1978 i Passadís, 1987), ja siga com articulista i entrevistador sempre pendent de les novetats més interessants del percari mercat cultural valencià, ja siga com a antòleg o escriptor.
San Abdon és membre d’una minoria de ciutadans cultes i crítics. L’interés per la creació artística i literària ompli les seues hores, i dona combustible a les seues converses i els seus articles. Uns articles que ha publicat en diversos mitjans de comunicació com ara les revistes Saó i El Temps i diaris com l’Avui.
Ara ens oferix Els dies gloriosos (Onada edicions, 2018), un dietari que s’inicia a finals de març del 2001 i es tanca el 31 de desembre del 2016. Un dietari que abasta quinze anys de la vida del nostre autor i en el qual, d’una manera intermitent, reflexiona i fa comentaris sobre l’actualitat cultural.
En les pàgines d’Els dies gloriosos trobem a penes quatre frases sobre la intimitat de l’autor. No estem per tant davant d’un espill que ens dona un retrat o la màscara més o menys convincent de l’autor, encara que d’una manera assossegada anirem descobrint les seues passions i dèries, la seua mirada personal.
Som davant d’un individu apassionat per la literatura, pel cinema, la música, les arts plàstiques, pel teatre i fins i tot per la bona televisió, que també n’hi ha. Un home capaç de fer centenars de quilòmetres per tal de veure una obra teatral o dedicar un dia sencer a fer un llarg circuit d’exposicions, i que opina amb solvència sobre les capacitats interpretavites d’una actriu o el llenguatge líric de cert poeta.
San Abdon escriu des del rigor i l’honestedat, no va mai amb mitges tintes, no pretén quedar bé amb ningú, quan opina es mulla de cap a peus. Els dies gloriosos es fa de bon llegir, és amé i té una exposició d’arguments sòlida i un punt didàctica. Cada entrada és una invitació a la conversa. Ell és conversador sense urgències ni estridències, un home tolerant i liberal que defuig els dogmes. Un individu que gaudix amb els cinc sentits dels moments gloriosos que li oferix la creació humana.