Enric Lluch
(Algemesí, 1949) és un dels escriptors valencians de literatura infantil i
juvenil amb una de les trajectòries més llargues i reconegudes de l’actual
panorama literari valencià. Una trajectòria valorada per la crítica i el públic
lector i reconeguda amb nombrosos premis de prestigi. Aquest reconeixement ha
eclipsat en part la seua obra destinada als adults, on destaquen les novel·les El llibre dels desheretats (Brosquil
edicions, 2002) i Després del silenci
(Onada edicions, 2011), amb el qual va obtindre el Premi de Narrativa Ciutat de
Sagunt 2010.
Enguany Enric
Lluch ha obtingut el III Premi de Narrativa Ciutat de Carlet amb la novel·la El mundial de la Patagònia (Editorial
Neopàtria), un relat que l’escriptor d’Algemesí situa a la província de Neuquén
del sud de la República Argentina l’any 1942. Aquest país és, aleshores, un
trencaclosques de nacionalitats provinents de l’emigració: italians, polonesos,
xilens, anglesos, francesos, alemanys... Però també de les nacions indígenes de
l’Amèrica del sud, com ara els guaranís provinents del Paraguai, i els
maputxes.
L’Argentina és un
territori extens, escassament poblat, brusc, de grans i rics hisendats, un lloc
ple d’aventurers vinguts de tota Europa, individus que fugen de la por, de la
fam, de la guerra, però també d’operaris especialitzats al servici de
companyies multinacionals que treballen per a portar la civilització a un país
en bona part per colonitzar.
A la Patagònia no
hi ha guerra, però els seus habitants han portat amb ells l’odi i la violència
entre nacionalitats del vell i consumit continent europeu.
Un dels grans
hisendats del país, un aristòcrata d’origen balcànic, gran aficionat al futbol,
creu fermament que la millor manera que hi ha per a canalitzar i apaivagar
aquesta violència que ho envaïx tot és la pràctica de l’esport, i decidix
contra vent i marea organitzar un mundial de futbol a la Patagònia.
El relat, d’un
realisme brut, ens descriu una societat que encara està per fer, dividida per
enormes abismes que separen els individus segons la seua procedència geogràfica
i classe social.
Enric Lluch crea
amb versemblança una llarga galeria de personatges, alguns dels quals molt
peculiars, individus que viuen sobre la corda fluixa conscients que en qualsevol
moment, si no estan alerta, els pot arribar l’hora del punt i final.
Aquest realisme
brut està salpebrat amb gotes de realisme màgic que aporten alguns dels
personatges pertanyents a la nació maputxe i que a mesura que avança el relat
li acabaran donant un colp de timó a la història en les pàgines finals.
El mundial de la Patagònia és un llibre de lectura àgil i amena
que descobrix al lector la capacitat que té l’ésser humà per a lluitar i
sobreviure en un medi hostil, això sí, perdent pel camí alguns dels millors
valors de la seua condició humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada