Narcís Almudéver, membre d’una generació
que va navegant per la vida entre el desengany i la indignació, sobrevivint a
base de treballs precaris i mal remunerats com ara el periodisme, és el
protagonista de la primera novel·la del filòleg i escriptor Carles
Fenollosa, Narcís o
l’onanisme, que ha estat publicada en la col·lecció Jàssena de
l’editorial Drassana després d’haver obtingut el Premi Lletraferit de Novel·la
2018.
Narcís
té una passió obsessiva per la literatura. L’escenari que xafa i en part
coprotagonista del relat és la ciutat de València durant el mes de març. El so
de fons, més que la banda sonora, és el que aporten les comissions falleres que
han ocupat i pres els seus carrers.
En
companyia de Narcís recorrerem una València envaïda també pel turisme, per a
ell la ciutat és més que arquitectura i urbanisme, és la geografia de la seua
experiència vital, dels seus anhels, un espai a través del qual va a la recerca
desesperada d’un llibre perdut. Aquest llibre és la metàfora del canvi, d’un
colp de timó social que supose el final de la degradació d’una llengua i d’una
cultura que malviuen entre la indiferència més absoluta de la majoria dels seus
conveïns. D’una literatura que sobreviu negada per la mediocritat.
Carles
Fenollosa ha escrit amb una prosa intensa i dinàmica un relat viu, agut, alhora
que ple de cites i referències literàries, que convertixen el seu personatge en
un individu un tant excèntric, que està ferit per una tragèdia personal i una
altra col·lectiva.
L’humor,
la crítica, fins i tot la sàtira omplin la novel·la de mines i càrregues de
profunditats que en esclatar es transformen en un potent colp de puny damunt la
taula de les lletres valencianes. Una taula o un panorama en general mesell i
poc ambiciós.
El
protagonista compartix amb la veu narrativa un bon grapat de frustracions, però
també anhels sobre un país que encara no hem començat a construir realment.
Narcís
o l’onanisme és un relat valent, amb reflexions
agosarades, algunes necessàries i que actuen com un desinfectant. Un relat que
obliga el lector a reduir la marxa, a posar el fre, tancar el llibre i digerir
certes qüestions que intuïa però que ningú li havia exposat tan nítidament.
Trobem
al llarg de la novel·la escenes d’un humor mordaç i àcid, que aconseguix
fer-nos riure amb una rialla que ens naix des de les vísceres més profundes.
Aquesta obra té una lectura àgil, vibrant i se’ns mostra com un torrent d’idees
i reflexions durant una gota freda, així que vagen amb compte i abans de
posar-se a llegir-la prenguen les degudes precaucions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada