Una dècada després de finalitzada la guerra
civil (1936-1939), el nou Estat sorgit de la victòria no ha aconseguit traure
el país de la misèria. Al Racó de la Pedrera, un llogaret perdut entre les
comarques valencianes de la Ribera, la Safor i la Costera, on l’escriptora
Lourdes Boïgues situa l’acció de la seua darrera novel·la Fills de la
fam (Edicions del Sud, Piles, 2017), la realitat quotidiana dels seus
habitants és opressiva i asfixiant.
Al Racó de la Pedrera quasi tot, vull dir
els ramats, els camps i la pedrera, és propietat d’una família, els Tomé. També
és d’ells l’església, l’ajuntament i l’escola. El patriarca, don Ricardo Tomé,
ha faltat i mentre s’espera l’arribada des de la República Dominicana, on també
tenen negocis, de don Alberto, el seu fill, l’administrador actua amb mà de
ferro sobretot amb els vençuts de la contesa i s’aprofita de la situació per a
fer negocis ben lucratius. El nou cacic ve amb la seua núvia, amb qui es casarà
una vegada finalitzades les obres a la casa pairal.
Hi ha qui considera que don Ricardo en vida
fou un gran benefactor del poble i és per això que ha aconseguit que
l’arquebisbat inicie un procés de santificació. Un procés que el seu fill veu
com una oportunitat per a entrar amb una bona carta sota el braç en la política
del nou Estat nacionalcatòlic.
Lourdes Boïgues, amb un relat netament
costumista i tocat lleugerament pel gènere de lladres i serenos, agafa com a
protagonistes de la seua novel·la un grup de perdedors, el matrimoni conformat
per Teresa i Pasqual i els seus tres fills. És tracta d’una família hereua de
la derrota del trenta-nou i víctima de la misèria material i moral que la va
precedir. A través d’aquests i altres personatges Lourdes Boïgues ens detalla
un temps de roba apedaçada, d’espardenyes foradades, de jornals escassos, de
treballs esgotadors, de fam, d’abusos i d’injustícia, de por a les autoritats,
de moral hipòcrita, de delació i de silencis còmplices.
Lourdes aconseguix construir uns
personatges protagonistes i secundaris que tenen una gran versemblança i una
alta definició. Individus molts dels quals han sobreviscut a les derrotes i les
humiliacions més doloroses, però que encara conserven un pessic d’amor propi,
de dignitat.
Entre el sofriment i el rancor, hi ha també
un temps per al desig, per a l’amor i el desamor, per a les confidències, la
festa, l’alegria, els jocs i, sobretot, per a l’esperança.
Un matí la monòtona i feixuga vida del Racó
de la Pedrera es trenca amb l’aparició al jardí de la casa dels amos de
l’esquelet d’un infant de pocs dies. Pasqual, un dels personatges de la
novel·la que més empatia desperta en el lector, es veurà forçat a investigar
pel seu compte i risc el cas, el qual les autoritats han decidit tancar d’una
manera expeditiva, ja que pot tacar la bona imatge dels amos. La seua ànsia de
justícia li portarà problemes greus amb la Guàrdia Civil. Així i tot,
aconseguirà respostes a les seues preguntes, unes respostes que li serviran per
a propinar un colp baix a un sistema profundament injust, corrupte i hipòcrita.
Fills de la fam es tanca oferint-nos una llum al final del llarg
túnel de resignació i de mancances que fou la postguerra, una llum que anuncia
al matrimoni protagonista, Pasqual i Teresa, que els seus tres fills
aconseguiran eixir de la pobresa i viure amb dignitat.
