«Aquella mort no
semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat
Thomas Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat
entès com una de les belles arts». D’aquesta manera tan suggerent s’inicia
la darrera novel·la de l’escriptor valencià Martí Domínguez, L’assassí que estimava els llibres
(Proa, Barcelona, 2017). Una novel·la que, a pesar que se situa dins del gènere
policíac, acaba trencant les costures que aquest imposa per a convertir-se en
una crítica mordaç a diversos estaments de la societat valenciana actual, la
burgesia del cap i casal, els nous rics provinents de l’especulació
urbanística, les cases mitjanes rurals, els intel·lectuals i els professors
universitaris.
La narració està
escrita amb una prosa àgil, un llenguatge aparentment senzill i dinàmic i amb
una voluntat per part de l’autor d’amenitat. Un extens relat a través del qual
Martí Domínguez, amb humor i acidesa, fa una crítica incisiva i divertida a la
societat valenciana, una societat panxacontenta, que apareix retratada amb les
seues virtuts, que les té, i amb els seus defectes, els quals sovint oculta
sota una voluminosa capa d’hipocresia.
Mentre avança la
investigació de la policia, Martí Domínguez va construint paral·lelament amb
vigorosa versemblança una extensa galeria de personatges d’estrats socials
diversos que li serviran per a parlar-nos de les misèries de la condició
humana, de l’amor, dels capritxos del desig, del joc de les aparences, de les
ferotges lluites internes dins del món universitari, de les penúries i misèries
que patixen els intel·lectuals en una societat amb una trista, per escassa,
curiositat per la literatura, el pensament o qualsevol mostra de creació
artística en general, etc.
Martí Domínguez,
que no és un escriptor de gènere, relata amb eficàcia els detalls d’una
investigació policial, així com els moviments interns d’una comissaria de
policia. D’altra banda, aconseguix amb destresa i ofici mantindre la tensió
narrativa, a pesar de la llarga llista de personatges que amb la seua
interrelació creen noves situacions en la novel·la, algunes de les quals
esperpèntiques per la gran dosi d’humanitat que vessen. En alguna d’aquestes
situacions paral·leles he trobat els moments més divertits de la novel·la, amb personatges,
diàlegs i actuacions que delaten la gran capacitat d’observació de la realitat
de què disposa l’autor.
Martí Domínguez
aconseguix entrecreuar la vida dels personatges alhora que manté en tot moment l’interés
en el lector per saber si, després d’aparéixer el segon cadàver, l’inspector
Tena aconseguirà aturar el que a primer colp d’ull pareix l’obra ja d’un
assassí en sèrie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada