No conec cap
escriptor que no siga també lector. És com si una cosa anara irremeiablement
unida a l’altra. En algun lloc ocult, aïllat, potser hi ha un lletraferit que
no haja guaitat mai la pàgina d’un llibre. Una subespècie humana per catalogar.
Hi ha lectors de
tota mena. Lectors voraços que van pel món afamats devorant qualsevol lletra
impresa. N’hi ha de mandrosos, de selectius, d’imaginatius, de repel·lents, de
submisos, etc. Sóc de l’opinió que les lectures no s’haurien d’imposar. Ens cal
un guia en les primeres passes, però no un tirà autoritari que convertisca el
que hauria de ser un plaer en una tortura. Les nostres lectures són un reflex
dels nostres interessos personals i ens acompanyen en el desenvolupament de la
nostra biografia. Ens ajuden a construir la nostra personalitat. Conformen la
nostra biblioteca. Una biblioteca sempre acaba parlant d’allò que som o fins i
tot d’allò que pretenem ser.
El de lector és un
ofici que no reconeix el Ministeri de Treball, però que necessita de la
dedicació, la formació, l’energia que li és imprescindible a qualsevol altre
ofici.
La professora de
la Universitat d’Alacant Anna Esteve ha trobat en l’escriptor de Borriana Joan
Garí un lector exigent amb una personalitat tenaç, decidida. Que al mateix
temps que ha anat construint la seua biblioteca personal ha escrit sobre bona
part dels llibres que ocupen els seus prestatges.
Esteve s’ha
encarregat de l’edició dels articles escrits i publicats per Joan Garí, així
com de fer un estudi introductori en què ens detalla les formes i els moviments
de l’oficiant.
L’ofici de lector,
que ha estat editat per Publicacions de la Universitat de València, no és
un llibre de crítica literària a l’ús dirigit a especialistes. És el brillant
dietari d’un lector intel·ligent, en el qual a més de transcriure la seua
opinió sobre allò llegit també ens parla d’allò que li ha evocat, li ha
suggerit, l’ha provocat o l’ha conduït cap a altres llibres o cap a moments del
seu propi passat. En les seues pàgines trobem un lector que busca el diàleg
fluid i constant amb l’escriptor i l’obra elegits. Ho fa amb respecte, però també amb
confiança, una confiança que l’obliga a esmenar-li la plana en un moment
determinat.
La lectura de L’ofici de lector acaba sent com una
visita secreta, inesperada, a la biblioteca de Joan Garí. Repassarem amb els
dit el llom dels volums que allí trobarem, títols que delaten els seus
interessos com a lector i escriptor, la seua predilecció per la literatura
memorialística, la preocupació per l’odi, la xenofòbia, la violència extrema
exercida pels feixisme i pel nazisme... Mentre som a la biblioteca, podem
escoltar el que passa més enllà de les pàgines impreses, el batec dels
pensaments, de les emocions, de la realitat quotidiana de lector-escriptor que
ens arriba des de les altres habitacions de la casa i fins i tot des del
carrer, i que es cola en les seues reflexions.
L’ofici de lector és un llibre interessant, divertit,
on trobem un escriptor que sap seduir i captivar amb una ploma elegant i
esmolada, una ploma sarcàstica quan vol i ferma, animosa, resoluda i eficaç
sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada