dilluns, 5 de febrer de 2018

L'OFICI DE LECTOR


No conec cap escriptor que no siga també lector. És com si una cosa anara irremeiablement unida a l’altra. En algun lloc ocult, aïllat, potser hi ha un lletraferit que no haja guaitat mai la pàgina d’un llibre. Una subespècie humana per catalogar.
Hi ha lectors de tota mena. Lectors voraços que van pel món afamats devorant qualsevol lletra impresa. N’hi ha de mandrosos, de selectius, d’imaginatius, de repel·lents, de submisos, etc. Sóc de l’opinió que les lectures no s’haurien d’imposar. Ens cal un guia en les primeres passes, però no un tirà autoritari que convertisca el que hauria de ser un plaer en una tortura. Les nostres lectures són un reflex dels nostres interessos personals i ens acompanyen en el desenvolupament de la nostra biografia. Ens ajuden a construir la nostra personalitat. Conformen la nostra biblioteca. Una biblioteca sempre acaba parlant d’allò que som o fins i tot d’allò que pretenem ser.
El de lector és un ofici que no reconeix el Ministeri de Treball, però que necessita de la dedicació, la formació, l’energia que li és imprescindible a qualsevol altre ofici.
La professora de la Universitat d’Alacant Anna Esteve ha trobat en l’escriptor de Borriana Joan Garí un lector exigent amb una personalitat tenaç, decidida. Que al mateix temps que ha anat construint la seua biblioteca personal ha escrit sobre bona part dels llibres que ocupen els seus prestatges.
Esteve s’ha encarregat de l’edició dels articles escrits i publicats per Joan Garí, així com de fer un estudi introductori en què ens detalla les formes i els moviments de l’oficiant.
L’ofici de lector, que ha estat editat per Publicacions de la Universitat de València, no és un llibre de crítica literària a l’ús dirigit a especialistes. És el brillant dietari d’un lector intel·ligent, en el qual a més de transcriure la seua opinió sobre allò llegit també ens parla d’allò que li ha evocat, li ha suggerit, l’ha provocat o l’ha conduït cap a altres llibres o cap a moments del seu propi passat. En les seues pàgines trobem un lector que busca el diàleg fluid i constant amb l’escriptor i l’obra  elegits. Ho fa amb respecte, però també amb confiança, una confiança que l’obliga a esmenar-li la plana en un moment determinat.
La lectura de L’ofici de lector acaba sent com una visita secreta, inesperada, a la biblioteca de Joan Garí. Repassarem amb els dit el llom dels volums que allí trobarem, títols que delaten els seus interessos com a lector i escriptor, la seua predilecció per la literatura memorialística, la preocupació per l’odi, la xenofòbia, la violència extrema exercida pels feixisme i pel nazisme... Mentre som a la biblioteca, podem escoltar el que passa més enllà de les pàgines impreses, el batec dels pensaments, de les emocions, de la realitat quotidiana de lector-escriptor que ens arriba des de les altres habitacions de la casa i fins i tot des del carrer, i que es cola en les seues reflexions.
L’ofici de lector és un llibre interessant, divertit, on trobem un escriptor que sap seduir i captivar amb una ploma elegant i esmolada, una ploma sarcàstica quan vol i ferma, animosa, resoluda i eficaç sempre.