dissabte, 20 de setembre del 2014

A UNA MARE AMB EL FILL MORT EN BRAÇOS (poema espiritual)


Sou l’aigua clara que de la font brolla,
la farina del pa que ens alimenta,
llum del fanal en l’ombrívola senda
i l’agredolç, diví fruit que ens sadolla.

Els clivellats per la fonda tristesa,
aquells vençuts pels colps del desamor,
els enganyats abocats al dolor 
tenen en Vós un puntal de defensa.

dilluns, 15 de setembre del 2014

LLUM A L'ABISME DEL MÓN


La tasca El Cau d’Almenara (la Plana Baixa) és un local per on han passat el bo i millor de la música en valencià: Pau Alabajos, Miquel Gil, Andreu Valor, Pep Gimeno el Botifarra... Un local regentat per una família amb les idees molt clares que fa una aposta democràtica pel diàleg i la cultura del país. Una taverna amb una bona cuina, on es pot menjar bé i a bon preu o prendre una cervesa mentre es presenta un llibre o es fa una xarrada col·loqui sobre qualsevol tema.
Aquesta setmana passada vaig fer-li una visita i, després d’una llarga conversa amb els seus propietaris, em van regalar un cedé d’una cantautora nascuda en el seu poble, Eva Gómez.
Temps enrere havia tingut l’oportunitat d’escoltar-la en directe a la plaça Cronista Chabret de la ciutat de Sagunt, i em va paréixer una dona dotada d’una veu personal, càlida i intensa.
El cedé del qual vos parle es titula Llum a l’abisme del món i és un treball que l’autora ha gravat amb un instrument base i la veu, al qual li ha afegit posteriorment una o diverses pistes per harmonitzar la peça, tal com ens explica en el llibret. Els instruments que apareixen són la guitarra, el buzuki i la mandolina, que han estat tocats per ella mateixa, ja que no ha comptat amb cap mena de col·laboració en aquest sentit.
El treball el conformen nou cançons i un tema instrumental, Preludi de llum, que obri el disc. Les lletres de les nou cançons són poemes creats per presoners dels camps d’extermini nazi, els quals han estat adaptats al valencià per Eva, qui també s’ha encarregat de la música.

En Llum a l’abisme del món Eva Gómez, en un temps, en un país i en un continent on tornen a alçar-se amb l’orgull de l’animàlia psicòpata els estendards del feixisme, la xenofòbia, l’autoritarisme i la crueltat, demostra una valentia i una sensibilitat majúscules que li són d’agrair.
Eva Gómez posa veu i música a milers d’éssers humans anònims als quals els arrabassaren la condició de persones per a considerar-los ramat a exterminar, individus resistents davant dels atacs del monstre que pretengué arrancar-los no només la vida sinó l’esperança, la llum al centre exacte de l’infern, i no ho van aconseguir. Perquè l’esperança i l’ànsia de llibertat van estar sempre presents en els seus poemes, en les seues cançons i en el seu cor.

Eva ha fet un gran treball, ha sabut recuperar les històries que conta cadascun dels poemes sense que en la traducció se’n perda l’essència, i els ha convertit en noves cançons per a noves generacions. Generacions que corren el risc d’oblidar-se de la bèstia que habita en el nostre costat fosc i a la qual no hem d’alimentar i menys encara deixar-la solta si no volem repetir els moments més terrorífics de la nostra història recent.

Llum a l’abisme del món és un cant a la vida, a l’esperança, a la pau, que ens ve d’aquells que van patir en les seues carns les diverses cares de l’odi i que ara retrobem a través d’una veu plena de calidesa.

dimecres, 3 de setembre del 2014

A LA MUNTANYA AMB TAPERA


Manel Garrido, Garri Campanillo, un dels fundadors del mític grup Tapineria, que junt amb Pep Laguarda ens va oferir en la dècada dels setanta del segle passat el magnífic disc Brossa d’ahir, torna al panorama musical valencià del qual mai no s’havia acabat de desenganxar del tot, i ho fa amb una nova banda, Tapera, conformada per Samuel Iborra, Josep Vicent Tallada i Eduard Andreu. Amb els primers, i encara sota el nom de Tapineria, fa uns anys va publicar En perill d’extinció, i ara amb el nou nom del grup i el reforç del baixista Eduard Andreu ens oferix un nou treball discogràfic, A la muntanya, un títol amb clares referències al Brossa d’ahir, però, també, amb connotacions de caràcter personal del mateix Garri.
La música del disc, exceptuant el primer tema: Llar del sol, que és instrumental i ha estat compost pel tàndem J. V. Tallada-Samuel Iborra, és tota de Manel Garrido. Les lletres dels huit temes cantants són de Garri, de Tallada i dels poetes Ismael Carretero i aquest que escriu. Els arranjaments musicals han anat a càrrec de Samuel Iborra i Josep Vicent Tallada.


A la muntanya és un disc eminentment acústic, amb notables influències del folk nord-americà dels seixanta i dels setanta i amb gotes de pop, de country, de rock i fins i tot de jazz i blues, que prenen en una o altra cançó més protagonisme segons l’aportació personal d’un o altre membre de la banda. Tapera és un grup en el qual s’han ajuntat músics provinents de diverses tradicions i que tenen en comú el mateix lloc d’origen, Rafelbunyol (Horta Nord), i una mirada oberta, transversal i eclèctica sobre la música popular del segle xx.
L’oient es trobarà un disc que s’obri i es tanca amb dos temes instrumentals, l’esmentat Llar del sol i Bressol de Lluna, que ens parlen de dos astres que són referents del pas diari del temps i testimonis de les nostres vides. En aquests dos temes, com en la resta, tenen un gran protagonisme les guitarres, ja siga l’espanyola o l’acústica, però també la flauta, l’acordió o els bongos. Les lletres estan cuidades i tenen un gran component líric, ens parlen de l’amor i del desamor, com ara en Gemegant el teu nom, de la capacitat de l’ésser humà per a véncer l’adversitat i refer-se dels colps baixos que ens dóna la vida, El jove heroi, o de la força, l’energia vital i positiva que és capaç de transmetre’ns la natura, De vegades és la mar o A la muntanya. Lletres en les quals la natura és sempre present a través d’analogies encertades o de metàfores i imatges d’una intensitat notable i d’una gran bellesa.



Tapera és una banda madura, sòlida, amb una personalitat força interessant, amb un so i una veu solista recognoscibles entre mil. Els arranjaments estan ben tractats, i ressalta la melodia, que ha estat adornada sense falsos barroquismes, marcant la base rítmica només oportunament, amb algunes aportacions sonores que vénen a crear una atmosfera sobre la qual després apareixerà la melodia com ara en Babel, amb unes campanes que creen un estat d’ànim en l’oient molt concret, i el resultat de tot plegat és un so elegant, ric, seductor, allunyat de les servituds de la moda i amb un missatge sempre positiu.