dimecres, 3 de setembre de 2014

A LA MUNTANYA AMB TAPERA


Manel Garrido, Garri Campanillo, un dels fundadors del mític grup Tapineria, que junt amb Pep Laguarda ens va oferir en la dècada dels setanta del segle passat el magnífic disc Brossa d’ahir, torna al panorama musical valencià del qual mai no s’havia acabat de desenganxar del tot, i ho fa amb una nova banda, Tapera, conformada per Samuel Iborra, Josep Vicent Tallada i Eduard Andreu. Amb els primers, i encara sota el nom de Tapineria, fa uns anys va publicar En perill d’extinció, i ara amb el nou nom del grup i el reforç del baixista Eduard Andreu ens oferix un nou treball discogràfic, A la muntanya, un títol amb clares referències al Brossa d’ahir, però, també, amb connotacions de caràcter personal del mateix Garri.
La música del disc, exceptuant el primer tema: Llar del sol, que és instrumental i ha estat compost pel tàndem J. V. Tallada-Samuel Iborra, és tota de Manel Garrido. Les lletres dels huit temes cantants són de Garri, de Tallada i dels poetes Ismael Carretero i aquest que escriu. Els arranjaments musicals han anat a càrrec de Samuel Iborra i Josep Vicent Tallada.


A la muntanya és un disc eminentment acústic, amb notables influències del folk nord-americà dels seixanta i dels setanta i amb gotes de pop, de country, de rock i fins i tot de jazz i blues, que prenen en una o altra cançó més protagonisme segons l’aportació personal d’un o altre membre de la banda. Tapera és un grup en el qual s’han ajuntat músics provinents de diverses tradicions i que tenen en comú el mateix lloc d’origen, Rafelbunyol (Horta Nord), i una mirada oberta, transversal i eclèctica sobre la música popular del segle xx.
L’oient es trobarà un disc que s’obri i es tanca amb dos temes instrumentals, l’esmentat Llar del sol i Bressol de Lluna, que ens parlen de dos astres que són referents del pas diari del temps i testimonis de les nostres vides. En aquests dos temes, com en la resta, tenen un gran protagonisme les guitarres, ja siga l’espanyola o l’acústica, però també la flauta, l’acordió o els bongos. Les lletres estan cuidades i tenen un gran component líric, ens parlen de l’amor i del desamor, com ara en Gemegant el teu nom, de la capacitat de l’ésser humà per a véncer l’adversitat i refer-se dels colps baixos que ens dóna la vida, El jove heroi, o de la força, l’energia vital i positiva que és capaç de transmetre’ns la natura, De vegades és la mar o A la muntanya. Lletres en les quals la natura és sempre present a través d’analogies encertades o de metàfores i imatges d’una intensitat notable i d’una gran bellesa.



Tapera és una banda madura, sòlida, amb una personalitat força interessant, amb un so i una veu solista recognoscibles entre mil. Els arranjaments estan ben tractats, i ressalta la melodia, que ha estat adornada sense falsos barroquismes, marcant la base rítmica només oportunament, amb algunes aportacions sonores que vénen a crear una atmosfera sobre la qual després apareixerà la melodia com ara en Babel, amb unes campanes que creen un estat d’ànim en l’oient molt concret, i el resultat de tot plegat és un so elegant, ric, seductor, allunyat de les servituds de la moda i amb un missatge sempre positiu.