El doctor en filologia catalana, professor i escriptor de
la ciutat de València Carles Fenollosa ens oferix en Llibres de la Drassana un
assaig sobre el passat i el present de la llengua i la literatura valencianes: Irreductibles. Una història de la llengua i
la literatura dels valencians. La identitat dels valencians és una temàtica
que ha creat escola al País Valencià i fins i tot diria que parròquia de
lectors. S’han escrit centenars de pàgines amb disquisicions i reflexions sobre
els diversos aspectes de la nostra identitat col·lectiva.
Carles Fenollosa, amb un llenguatge pròxim, per moments
col·loquial i amb una gran amenitat i dinamisme, amb les dades justes i
necessàries per a no atabalar amb un excés d’informació el lector, ha escrit un
assaig que és una mirada subjectiva però ben fonamentada sobre els més de huit
segles de presència de la nostra llengua al País Valencià i la literatura
creada amb aquesta llengua.
El professor Fenollosa no es trau de la mànega cap teoria
estranya, extravagant, sobre l’origen de la llengua dels valencians, aquesta
vingué amb les hosts de Jaume I. Sovint lliga cada moviment literari, històric
i filològic amb els que es produïxen en altres territoris que compartixen la
mateixa llengua. Ens explica com entre les diverses llengües parlades al Regne
de València, l’àrab, l’aragonés, el castellà i el català, només una acaba
assumida com a pròpia. Ens detalla d’on naixen alguns tòpics que han arribat
fins a hui. Escriu de literatura i del seu paper en la conformació de la
identitat col·lectiva, assenyala que sense l’obra dels nostres escriptors el
futur de la llengua possiblement hauria estat un altre. Del paper de les
diverses dinasties governants: els Bel·lònides, els Trastàmara, els Habsburg i
els Borbons sobre la llengua. Sobre la importància de la llengua escrita en les
institucions d’autogovern. Sobre el segle d’or, les diverses renaixences i el
paper d’alguns dels seus líders. D’on venen bona part dels nostres mals i
fracassos.
Personalment, no m’ha agradat ensopegar amb certs
castellanismes que l’autor empra en cursiva ni certes expressions que he trobat
excessivament col·loquials.
He trobat que en el darrer apartat, Epíleg. Un manifest de futur, Fenollosa escriu interessadament
sobre algun fenomen literari que s’ha produït en els darrers anys i n’ha
oblidat d’altres com ara els best-sellers
de la literatura juvenil com Mor una
vida, es trenca un amor, de Joan Pla, o L’últim
roder, de Josep Franco, com també les novel·les de Martí Domínguez, Toni
Cucarella, Joan Benesiu, Francesc Bodí, Manuel Baixauli, Raquel Ricart, Anna Moner o Vicent
Usó. Ha obviat la importància per a la promoció social de la llengua i fins i
tot de la poesia valenciana del moviment musical tan viu, tan divers i tan
intens al País Valencià.
Coincidisc amb els editors del llibre quan afirmen que Irreductibles arriba en un moment històric decisiu, mai com ara la llengua i la literatura dels valencians havien tingut tants parlants i tants lectors, però paradoxalment, mai com ara, en plena democràcia i amb institucions d’autogovern, la supervivència de la llengua ha estat tan compromesa, la qual cosa fa d’aquest llibre un relat interessant, instructiu, didàctic i, diria més, una eina necessària. Els valencians que al llarg de la història hem perdut tantes batalles no podem permetre’ns el luxe de perdre’n aquesta, ens hi juguem la identitat.
