dissabte, 3 de gener del 2015

LA CANÇÓ IMPROVISADA




 Josep Vicent Frechina és, sense cap mena de dubte, un dels màxims especialistes en cultura popular del País Valencià, un home amb una gran iniciativa, un treballador incansable i un intel·lectual amb un gran compromís. Ara, dins de la col·lecció de llibres que publica la revista Caramella, acaba de publicar un nou títol: Pensar en vers. La cançó improvisada als països de la Mediterrània, en el qual d’una manera amena, apassionada i fins i tot divertida ens parla d’una de les manifestacions populars més esteses, no sols dins de l’àmbit de la Mediterrània, sinó de tot el món, les diverses modalitats de cançó amb text improvisat. Josep Vicent Frechina, en aquest estudi i per a evitar un cert localisme que castrara la visió sobre el fenomen, s’ha centrat en les cultures que banya la mar Mediterrània, encara que al llarg de tota l’obra trobem constants referències a cançons de la resta del món.


Frechina, que és un home que es guanya la vida en la docència, no oblida en cap moment atorgar-li al text una certa funció didàctica, crec que necessària davant d’un altre lector, em referisc al no iniciat, a qui cal donar-li les claus perquè no es perda davant d’un fenomen que pot ser en certs moments complex, un lector al qual se li ha de donar bona informació i mesurada, i recordar-li el canvi que va suposar en la cultura popular el fet de passar d’una societat tradicional lligada als cicles de la terra a una societat que ha evolucionat des de la industrialització fins a una societat dels serveis i la informació. Frechina ha fet en aquest sentit un treball molt digne en el qual li ha tocat interpretar molts papers: musicòleg, sociòleg, antropòleg... Un treball ben documentat, ben estructurat i, ja ho he dit abans, ben escrit, amb una prosa àgil i amena, farcida de tota mena d’exemples, versos que sovint dibuixen un somriure còmplice en el lector.


L’autor ha estructurat el llibre en dues parts, i després li ha sumat un document sonor, un cedé amb una mostra extensa i diversa de les cançons improvisades de les quals ens ha parlat en el llibre, una ambrosia deliciosa per als amants de la música tradicional de la nostra Mediterrània.
En la primera part ens parla de la cançó com un fenomen cultural, ens la situa en un temps, en unes societats, ens parla de la seua funció com a vehicle d’expressió i vertebració d’una comunitat, ens diu quines són les seues diverses característiques i tanca l’apartat amb la inesperada revitalització que està tenint en l’actualitat i com han arribat els versos improvisats fins i tot a les xarxes socials.
En la segona part, més extensa, ens descriu les diverses formes, tècniques i funcions de la cançó improvisada tot aturant-se en cada cultura mediterrània. I ho fa mitjançant uns capítols breus en els quals se centra en un cant i el lloc d’on procedix.
La veritat és que estem davant d’un llibre interessant i necessari, que aporta el seu gra d’arena a l’estudi de la nostra cultura popular i la situa dins d’un context més ampli. Un llibre de lectura recomanada.