diumenge, 4 de gener de 2015

LES SIMETRIES DELS TALPS


Talps és una nova banda de pop-rock de Borriol (la Plana Alta), que enceta la seua trajectòria musical amb un primer treball discogràfic molt recomanable, Simetries (editat i distribuït per Mésdemil); un cedé amb un total d’onze cançons en les quals expressen amb un cert lirisme emocions i sentiments personals. Es tracta d’una invitació agosarada des del pop-rock a la reflexió.
Deu dels onze temes estan cantats en valencià, i un en francés, Au toit, en el qual han comptat amb la veu d’Inès Jelassi, que, junt amb el lletrista i guitarra del grup, Marc Castellano, signa també la lletra d’aquesta cançó.
La música i els arranjaments han estat una tasca col·lectiva en què s’han implicat els tres membres del grup, David González, Marc Castellano i Aitor Cabo. Al trio, en aquest enregistrament, se li ha sumat al baix, els teclats i les guitarres Diego Barberà, encarregat també de la producció.
Simetries és un disc amb un so hereu del millor pop-rock dels seixanta, els vuitanta i els noranta, anglosaxó, hispà i català, The Beatles, Secretos, Mama, El Pets, Whiskyin’s, Automats, per dir-ne només uns pocs. Temes amb uns cors cuidats fins al mínim detall que han estat a càrrec del cantant del grup Aitor Cabo i que enriquixen i doten de gran personalitat cada tema. Aitor (és una opinió personal, compartida o no per altres, com tot aquest article) té un registre de veu que recorda el del cantautor saforenc Carles Pastor, autor del magnífic cedé Els ulls de Bob, i segurament tots dos amb gustos i influències musicals pareguts.


La manera que Talps tenen de compondre i de fer créixer les seues cançons va, segons ells mateixos expliquen, des d’una composició netament acústica fins acabar evolucionant cap a un so elèctric, encara que sense perdre l’essència primera que es manté amb més o menys intensitat i d’una manera especial en temes com ara Sexe i calaveres o Entre llops.
La simetria és un concepte que comporta una sensació imprecisa d’harmonia, de proporcionalitat i d’equilibri. L’ésser humà busca l’harmonia simètrica d’una manera instintiva perquè la considera un reflex de la perfecció i de la bellesa. En Talps trobem l’aventura d’anar a la recerca de la bellesa en la seua música, en les seues lletres, unes lletres on veiem una preocupació pel missatge, el qual ens vol suggerir més que imposar-nos, on es parla d’emocions sentides, compartides, algunes potser caçades al vol, on hi ha una preocupació per guardar l’equilibri interior i l’equilibri en les relacions amb els altres, així com la de gaudir de la fantasia de desitjar, d’estimar amb una llibertat absoluta, que per absoluta acaba sent impossible. Talps ens preguen que visquem intensament cada instant de les nostres vides.


En la seua música hi ha també la recerca de la perfecció, dels equilibris sonors, de l’harmonia simètrica molt aconseguida en el duet que fa Aitor amb Inès en Au toit. Onze cançons que per moments ens inviten a moure’ns, a ballar i en altres a l’aventura del pensament, de la reflexió, del ball en una abraçada que puga contindre tota l’estima que siguem capaços de generar.
Talps no és una banda de sons subterranis obscurs, sinó de sons diàfans, brillants, allunyats de murs elèctrics, amb una gran personalitat en la veu i en les guitarres. Una aventura sonora que s’inaugura amb un pomell de bones cançons. En resum, bon auguri per a tots aquells que estimem la música en valencià.