diumenge, 25 de gener de 2015

CARRER PASSEIG


Àlvar Carpi és un músic que fins ara l’havíem pogut escoltar acompanyant algun cantautor o participant en recitals de poesia creant amb la seua guitarra un jaç musical per a la veu dels rapsodes. Ara ens oferix un primer disc en solitàri, Carrer Passeig, amb tretze temes la lletra i la música de les quals han estat al seu càrrec tret de la lletra de De la muntanya un pi, que és de F. Codonyer.
A l’estudi de gravació s’ha fet acompanyar per un grapat de músics d’un gran nivell com ara el trompetista David Pastor, el guitarrista Josep Maravilla, qui també s’ha encarregat de la producció, mescla i masterització del disc, el teclista i flautista Abraham Rivas, Eduard Navarro a les dolçaines, al cromorn, xalumó, etc., o Miquel Gil, que canta la Cançó d’Arrancapins. Uns músics, tots ells, que han sabut emparar amb una sonoritat exquisida la veu i les cançons d’Àlvar Carpi.


Carrer Passeig el conformen tretze peces, una de les quals en castellà, El más canalla, un tema antimilitarista, i tres instrumentals, Blues del carreró, amb unes gotetes de cançó popular valenciana que ens porten a la memòria els jocs de la infantesa, Carrer Passeig, que a pesar que li dóna títol al disc és el tema que té la composició i els arranjaments més allunyats de la resta, i Muixeranga (versió 2); a més de nou cançons en valencià, una part de les quals són petits i grans homenatges a la gent i als col·lectius que estima i que realment li importen, com ara els seus fills, Cançó de Mar, un cant d’alegria i de benvinguda al món de la seua filla; Cançó d’Arnau, on ens parla dels sentiments d’un pare envers el seu fill encara infant; Anna, un cant d’amor a la seua parella des de la llibertat i el respecte; Ca Revolta, on ret un homenatge no sols a aquesta entitat valenciana sinó a totes aquelles associacions i col·lectius que han combatut unes polítiques depredadores del medi ambient, dels barris populars, que han reclamant justícia social, que han lluitat contra la xenofòbia i a favor dels drets de les dones i la defensa de la pau; i Cançó d’Arrancapins, un magnífic tema dedicat a la festa anual del foc i a aquells que la fan possible.


L’altra part és un clam a la necessitat que té l’esser humà de retrobar-se amb la natura, amb la seua condició humana, amb l’amor, com ara en De la muntanya un pi i De pressa, i en el darrer apartat dos cançons, la primera cantada com si fóra un conte, Cançó del Grill, en la qual amb ironia ens parla dels estralls que ha fet la crisi econòmica i ens diu qui l’hauria d’haver pagada, i Història d’un mal, on ens explica com hem arribat a la crisi i alça la veu contra les retallades que han fet tant de mal entre les capes més desfavorides de la societat.

Sonorament, Carpi ha barrejat en una coctelera ritmes de diferents procedències, mediterranis, llatins, jamaicans, anglosaxons, i ho ha sacsejat amb intel·ligència i ens ho ha servit amb grans dosis de professionalitat i elegància. Trobem cançons amb ritmes trepidants com en De pressa, un dels temes més aconseguits, o de mig temps, com Ca Revolta. Trobe magistral la Cançó d’Arrancapins, amb uns arranjaments i una interpretació per part dels músics que m’han impressionat i sobretot la llibertat amb la qual Carpi ha deixat cantar el Miquel Gil que es creix a mesura que avança la cançó. Carrer Passeig és un treball en el qual hi ha molta tendresa, molta humanitat, però també ironia i mala llet, i sobretot un músic que s’estima el seu ofici.