dimecres, 7 de gener de 2015

LES ENTRE LÍNIES DE CLARA ANDRÉS


La cantautora de la Safor Clara Andrés acaba de publicar el seu tercer treball discogràfic, que porta el suggerent títol d’Entrelínies. Es tracta d’un recull de nou cançons, per l’extensió jo diria que de huit cançons i mitja, en el qual ens parla dels petits detalls quotidians d’una relació de parella. Un treball on tornem a trobar la veu personal de Clara Andrés, una veu càlida, tocada per la mà de l’enyorança i de la sensualitat, que de vegades sembla mussitar-nos a l’oïda i en altres dir més que cantar les cançons.
En aquesta ocasió l’acompanya la seua banda habitual, que trobe més sòlida, més madura que en anteriors treballs, i en la qual he pogut sentir que hi ha grans complicitats que han propiciat una certa comoditat interpretativa així com una creativitat notable. Una banda que en el disc compta amb un gran protagonisme, amb components amb una gran personalitat capaços de construir una rica atmosfera sonora en la qual viuen i respiren les cançons de Clara Andrés. Un vehicle amb grans prestacions sobre el qual es mou la cantant interpretant amb seguretat cada tema.


En el disc tant com la mateixa veu tenen protagonisme les diverses percussions emprades per Xarli Oliver, que junt amb el contrabaix Aleix Forts creen una base rítmica que de vegades, com ara en Sense trofeu, pren un gran protagonisme.
Les guitarres, tant l’elèctrica com l’acústica, a càrrec de German Ycobalzeta, acompanyen amb gran precisió, dialoguen amb la veu, amb els instruments de vent i de percussió, o adornen amb filigranes sonores les cançons, tot transportant l’oient cap a diversos i inesperats paisatges sonors.


Trobem en Entrelínies un tast saborós de bossa-nova, de músiques caribenyes i aires fins i tot hawaians amb molt de pop, tractats amb elegància, assumits per una compositora a qui no exciten les estridències, a qui li agrada construir les cançons amb el material que li oferix la seua pròpia experiència vital i arranjar-les tot omplint-les de detalls. La cançó, com una casa en la qual habitem durant tres o quatre minuts, li agrada a Clara Andrés que siga acollidora i per a això la decora amb gust i sensatesa perquè siga capaç de seduir-nos després d’haver-nos seduït diverses vegades.
Clara Andrés és una de les veus valencians amb una personalitat més acusada i alhora més discreta. Li agrada teixir els seus treballs amb una certa parsimònia, veure’ls créixer i desenvolupar-se, per a oferir-nos-els plens de textura i sabor.