dilluns, 19 de gener de 2015

ELS KING KONG BOY ALCEN EL VOL


King Kong Boy és una banda de la comarca de la Safor que barreja el pop-rock amb diversos estils musicals com ara funky, soul, ska, reggae, rock and roll clàssic... per aconseguir un so mestís de ritme de vegades trepidant: Cau el teló, Sense perdó, Insubmís i d’altres totalment sensual com ara Dama Lluna. La banda va aparéixer l’any 2012 amb una maqueta sota el braç, Involució, i ara el 2014 ens oferix el seu primer treball discogràfic seriós, Alcem el vol, conformat per deu temes on es reafirma en la seua voluntat d’ocupar un espai dins del panorama musical valencià cada vegada més competitiu i amb un públic més exigent.

King Kong Boy compta amb una secció de vent, saxo, trombó i trompeta potent, capaç de dotar alguns temes d’un so ric, suggerent i personal. Les veus estan a càrrec d’Eduard Banyuls i de Sílvia Garzó, que s’intercanvien el protagonisme sense produir cap trencament ni estridència, són veus correctes amb la textura equilibrada per als ritmes i melodies que toca la banda. A aquestes dues veus se’ls ha afegit la col·laboració en el tema Cares estranyes de Markos Torre i Vera Carrión del grup Mafalda i en La pluja de l’incombustible Miquel Gil. També han col·laborat Ximo Rovira al trombó, Xavier Maronda i Anastasia Elkina del grup Barraka Folk a l’acordió i al violí en la cançó Alcem el vol, mentre que Joan Marc Pérez, de La Gossa Sorda, els ha fet els arranjaments per al teclat.
Les cançons, en la seua majoria, han estat compostes pel tàndem format pel cantant Eduard Banyuls i el guitarra Rubén Martí, a excepció de Dama Luna, que ha estat composta per Lucas Gracia.

Els deu temes que conformen el disc són cançons que a nivell individual estan ben equilibrades, que inviten a ballar, a la diversió, a l’alegria de viure, i que al mateix temps ens conten coses en les seues lletres. King Kong Boy són partidaris d’exposar allò que els preocupa, de no fugir a cap núvol des d’on desinhibir-se del que passa al seu entorn. A nivell col·lectiu, és un disc que va des del hard rock fins al folk mediterrani, passant pel ska, el reggae, o la new wave, la qual cosa podia haver-se convertit en un batibull sonor més propi d’un grup de revetla, però no, la banda ha estat capaç d’unir-ho tot en la diversitat conformant un treball unitari amb un segell personal.


Les lletres ens parlen de la pèrdua de la innocència, del despertar de la infantesa i del fet de trobar-se immersos en una societat fal·laç i hipòcrita que els reté sota un mur que els impedix ser realment lliures, del desencant, de la recerca del jo, de la necessitat de ser lliure per a ser un mateix, perquè ens cal ser valents, insubmisos, generosos i solidaris per a lluitar junts, esquena contra esquena, contra els espectres de la reacció política, social i religiosa que pretenen tornar-nos a la caverna, a les cadenes. Ens parlen d’una part de la societat valenciana que en un temps pretengué fer una revolució tranquil·la per tal de situar el nostre petit país en la modernitat i que, malgrat totes les derrotes que els han infringit, continuen fent camí sota la tempesta de misèria moral en què les classes dominants ens han enfonsat, i ho fan des de diversos àmbits, tot construint dia a dia un futur alternatiu digne, amics i amigues ha caigut el teló, que caiguen també els murs i alcem el vol cap a la llibertat! Però els King Kong Boy també són capaços de parlar-nos del foc del desig i de la seua consumació, que l’amor no és amor si no és lliure.