dimecres, 18 de febrer de 2009

VICENT FERRER SORIANO I LA POLS DE L'OBLIT


(Vicent Ferrer Soriano. Fotografia feta a l'estudi de J. Derrey, ciutat de València abril de 1928 i cedida per a reproduir en aquest blog per Germán Vigo García)

La pols de l’oblit, amb l’ajuda del pas del temps, acaba ocultant-ho tot: civilitzacions, cultures, ciutats, grans i petites personalitats... Cada generació pensa que descobrix per primera vegada el món en tota la seua amplitud, però que enganyats que estem! La casualitat, com un vent, de vegades alça la pols de l’oblit i ens deixa a la vista les petjades de la vida d’aquells que ens han precedit. De colp i volta restem sobtats en descobrir en els seus anhels els nostres anhels.
Fa uns anys el meu amic Germán va descobrir a la casa de la seua vella veïna, el darrer membre d’una família nombrosa, tots els papers d’un dels germans ja finat, Vicent, un diletant amb una gran passió per la cultura.
Germán, en faltar la seua veïna, es va fer càrrec de tota la paperassa que negava les cambres d’aquella casa, llibres, fotografies, postals, pamflets, cartes... I va anar ordenant, recomponent i arxivant amb paciència, la vida de la família i l’obra de Vicent Ferrer Soriano (Puçol 1900-1973).
Com en la composició d’un trencaclosques, a través de les seues cartes va saber de la seua participació en la guerra d’Àfrica, on va ser condecorat i on abastà el grau de sergent; del seu pas per la ciutat de Barcelona, on va estudiar telegrafia; i del seu posterior ingrés en el Cos de Telègrafs, complint les seues funcions entre altres llocs a Oliva. Com també va saber que durant la Segona República va demanar la plaça de telegrafista a Puçol, que se li va concedir l’any 1935 i que ocuparia fins a la seua jubilació.
També va anar descobrint la seua traça com a dibuixant. Germán conserva dibuixos d’ell en cartes, en esbossos publicitaris, en cartells. Del seu treball com a corresponsal de premsa, una activitat que va desenvolupar després de la guerra civil en Ràdio Nacional, Las Provincias, etc. I de la seua passió per la literatura, articulista, guionista de falques publicitàries i poeta.
L’activitat creativa, Ferrer Soriano la va realitzar sempre d’una manera desinteressada. Els textos sovint els editava en format de petits quaderns que regalava a la gent del poble, ja que un dels seus objectius era posar a l’abast d’aquest el coneixement i la cultura.
Fins i tot en aquesta passió va arribar a editar una guia local.
Vicent Ferrer Soriano és un personatge que hem pogut i volgut recuperar de l’oblit. Després de dècades, una minsa part de la seua obra està veient la llum gràcies al vent de la casualitat.