EL VIATGER DEL CREPUSCLE

Per a molts ciutadans d’aquests país, a l’igual que per a Llorens, el protagonista de la novel·la El viatger del crepuscle, d’Adolf Piquer (Brosquil Edicions), el parèntesi que es va obrir en les seues vides el juliol del 1936 amb la revolta militar no es tancaria l’abril del 1939, sinó que donaria pas a una aventura vital plena de peripècies on l’enyorança els convertiria en uns desarrelats. El viatger, encara que siga en el crepuscle dels seus dies, sempre desitja tornar a casa, on espera trobar que les coses i les persones no han canviat tant com es pensava.
L’any 1976 Llorens torna, com el personatge del tango, con la frente marchita a Castelló. Durant la seua joventut fou membre d’un escamot anarquista. Ningú no el recorda a la capital de la Plana i al poble d’on és originari el donen per mort. En la butxaca porta un passaport dels Estats Units i en el cor la petjada de dos fets que van ocórrer durant el conflicte fratricida i que han marcat la seua vida: una història d’amor i un crim del qual d’alguna manera es considera còmplice.
Aprofitant els avantatges que li dóna l’anonimat descobrix que un altre li ha pres l’amor i la vida, un altre que en un temps fou el seu amic, confident i company d’ideologia i d’armes. Un altre que sense cap dolor de consciència refeu la seua vida sobre la vida de Llorens, però unint-se als seus enemics i acabant convertint-se en un dirigent provincial del movimiento.
De nou un escriptor valencià utilitza la guerra civil com a pretext per a parlar-nos de la misèria de la condició humana i de com el tren de la història ens pot atropellar i arrossegar per laberíntics i torturats camins. Aquesta és la primera novel·la del professor Adolf Piquer (Vila-real, 1962), amb la qual va meréixer el Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt, però no és una obra amb les mancances típiques d’un treball iniciàtic. Piquer, que fins ara ha estat un crític i estudiós de la llengua i la literatura, se’ns mostra en El viatger del crepuscle com un autor madur, que coneix el seu ofici i sap mantindre la tensió narrativa fins el darrer moment.