divendres, 6 de febrer de 2009

EL CARRER DELS BONSAIS (Microcontes)

(Dibuix de Miquel Albarracín, 1987)


NOMÉS UNA COSA


La seua dona sovint afirmava que només tenia una cosa en el cap. Però Enric no li feia cas.
Un dia Enric es va mirar en l’espill i al mig del front va descobrir un punt negre. Es va acostar més a la superfície i amb els dits polzes féu pressió a un costat i a l’altre del punt i se’l va traure. En el seu lloc va quedar un petit forat a penes visible.
Passaren els dies, les setmanes i un matí en mirar-se de nou en l’espill es va veure amb les galtes més xuclades. No en féu cas fins que al cap d’uns dies un company de faena li’n va fer menció.
–Enric, estàs bé? Et trobe un poc demacrat.
–Vols dir?
–I tant!
Amb poques setmanes la cosa va anar a més fins que a la fi es va posar realment malalt.
Després d’haver-lo escoltat i examinat amb deteniment, el metge li va fer un estrany diagnòstic:
–Enric, vosté té un problema d’aires.
–D’aires?
–El seu cap, pel petit forat que ha deixat el porus que es va traure, va perdent aire com un globus.
–Com un globus?
–Ha sentit bé, com un globus.
–Aleshores, quin és el tractament?
–Si en sentir els primers símptomes haguera vingut de seguida... –va insinuar el metge– però, ho hem agafat massa tard, el procés ja és irreversible –acabà sentenciant.
Un mes més tard, en eixir-li pel forat el seu darrer pensament, Joan es va morir.
La dona restà sorpresa en recollir aquell pensament flàccid sobre la flassada i en descobrir-hi els jeroglífics del seu significat.