En faltar un apotecari resident a Dénia, la seua família dóna al poble d’on és originari la seua biblioteca. El regidor de cultura, superat, demana ajuda al cronista local, Benet Pou, per tal de catalogar i recollir els llibres. Entre els volums Benet troba el dietari del mort on es conta la sorprenent troballa d’un home peix davant de les costes de la Marina Alta per part d’uns pescadors. A partir d’aleshores el cronista local iniciarà una investigació per tal d’esbrinar què hi ha de veritat i què de mentida en les paraules de l’apotecari; però prompte ensopegarà amb algú que intentarà dificultar la seua tasca.
Enric Lluch es basa per a escriure aquesta novel·la, Pell d’escata, editada l’any passat per Bromera en la col·lecció Espurna, en una tradició, possiblement d’origen celta, però que a través de la literatura ha passat a ser universal, en la qual es parla de l’existència d’uns éssers marins, amb aparença humana, capaços de copular amb els éssers humans i engendrar descendència. També recull un cas documentat pel pare Feijoó d’un jove cantàbric a qui l’apotecari primer i després Benet Pou estudien per tal d’intentar justificar l’aparició.
Enric Lluch es basa per a escriure aquesta novel·la, Pell d’escata, editada l’any passat per Bromera en la col·lecció Espurna, en una tradició, possiblement d’origen celta, però que a través de la literatura ha passat a ser universal, en la qual es parla de l’existència d’uns éssers marins, amb aparença humana, capaços de copular amb els éssers humans i engendrar descendència. També recull un cas documentat pel pare Feijoó d’un jove cantàbric a qui l’apotecari primer i després Benet Pou estudien per tal d’intentar justificar l’aparició.
Pell d’escata és una novel·la fantàstica que utilitza la tècnica del relat d’intriga per tal d’atrapar l’atenció del lector i fer-li passar una estona agradable. Una narració escrita amb una prosa diàfana, senzilla i sense excessives pretensions.
Enric Lluch és un escriptor veterà, amb una llarga trajectòria dins del camp de la narrativa infantil i juvenil i amb una obra extensa i sòlida que el convertix en tot un referent.
1 comentari:
Sí és cert, està veritablement bé. Potser hauria pogut donar per a més. Comença de manera fascinant, però s'acaba massa prompte.
Publica un comentari a l'entrada