El poeta Jesús
Giron Araque (Calles, 1956) ha decidit fer un inventari de tot allò que hi ha
en aquell espai que limita a l’est amb l’amor i a l’oest amb el desamor, una
geografia que en el seu llistat ha dividit en quatre departaments, en cadascun
dels quals ha situat el desengany, la ruptura, l’enyorament i el triomf de
l’amor (Jesús és un optimista).
D’aquest inventari
l’autor afirma que és de fragilitats, però, en realitat els sentiments de què
ens parla no són, almenys aparentment, fràgils, sinó sòlids i contundents i
sovint ferixen com un coltell. El que és realment fràgil és la vida humana,
així com les relacions socials i, com no, les de caràcter amorós.
Jesús Giron en
aquest que és el seu segon llibre, Inventari
de fragilitats (Onada edicions, 2016), recordem que l’any 2013 va publicar
en l’editorial Germania Llibre de
contemplació, se’ns mostra com un autor que ha arribat a la maduresa no
sols vital, sinó creativa. Giron ha estat i és un gran lector de poesia abans
que poeta. Fins i tot és promotor de l’obra d’altres poetes a través del seu
blog El cau de Calpurni.
Potser algú em
title d’exagerat quan dic que algunes de les imatges que en aquest poemari ha
estat capaç de crear Jesús Giron justifiquen per si soles l’edició del llibre i
el premi amb què va ser reconegut, el Premi de Poesia
Jaume Bru i Vidal-Ciutat de Sagunt 2015, com a mostra els oferisc unes quantes:
«pausadament i inexorable/ el vol esbatanat de les hores/ passa rasant, a la
caça/ dels desitjos. / Com un estol d’orenetes», «...com un mosquit aixafat/
sobre la portada d’un llibre de poesia amorosa», i la meua predilecta: «També
sé que oblit i enyor/ són la mateixa paraula pronunciada/ per l’ignorat
captaire que demana almoina/ a la porta de la catedral de la memòria».
Estem davant d’un
poemari de versos lliures que descansen sobre un ben construït ritme intern i
unes imatges poètiques efectives i belles.
Un llibre sense
saturació verbal ni portes que barren el pas al lector, on l’autor navega amb
destresa tot escoltant els ecos d’una llarga tradició poètica que va des dels
clàssics antics als clàssics moderns i dels que el lector trobem rastre en
molts dels seus poemes.
El seu inventari
és una bella i intensa recreació poètica, una evocació de tot un seguit
d’emocions i sentiments que florixen i es marcixen durant una relació amorosa.
Aquest inventari,
més que un llarg llistat notarial, és la lectura d’un sismògraf capaç de
recollir els moviments interns de l’ànima humana.
El volum l’obri un
pròleg del poeta Alexandre Navarro, un autor capaç de donar a tots els seus
textos un to que a mi, personalment, sempre m’ha delitat. També acompanyen els
poemes les il·lustracions d’Alicia Renales Toboso, uns dibuixos elegants que
combinen amb el text sense estridències notòries.
1 comentari:
Tot un honor veure'm en Can Perla. Moltes gràcies, Manel!!!
Publica un comentari a l'entrada