Lourdes Boïgues, l’escriptora de Simat de la Valldigna
(la Safor), ens oferix la novel·la més ambiciosa de les que ha escrit fins ara.
Boïgues és coneguda i reconeguda com a autora de narrativa infantil i juvenil,
encara que des de fa uns anys ha començat a conrear la novel·la per a adults
amb títols com Fills de la fam i Dibuixa’m el cos.
Aquest setembre, en Lletra Impresa Edicions, ha publicat
la novel·la històrica Era foraster i em
vau acollir, un relat extens on barreja la intriga amb el retrat d’un moment
històric, finals del segle xiv, i
el paisatge en què se situa l’acció, la Valldigna, i en menor mesura la ciutat
de València. L’epicentre del relat és el monestir cistercenc de Santa Maria,
quan la Valldigna és habitada per una important comunitat musulmana. De colp i
volta l’aparent tranquil·litat de la vall es veu trencada per tot un seguit
d’esdeveniments, incendis, assassinats... que aparentment no tenen cap nexe en
comú, però que complicaran la convivència entre sarraïns i cristians i entre
vassalls i senyors. Les intrigues i misteris augmenten a mesura que la narració
avança. La clau que obrirà la resolució de tots els misteris està en l’origen
d’un jove monjo, un origen que ell mateix desconeix.
Lourdes Boïgues, amb un gran coneixement de la història i
del paisatge passat i present de la Valldigna, es recrea en la narració
detallant-nos amb un punt de lirisme cada racó d’aquesta rica contrada situada
entre les comarques de la Ribera, la Safor i oberta a la mar Mediterrània.
Racons alguns dels quals ja desapareguts, altres transformats per la voracitat
de les indústries de la construcció i del turisme. Hi ha ofici en la descripció
d’aquests paisatges, i passió per un territori que estima i sent propi.
Era foraster i
em vau acollir,
sí, però l’acollença tenia un preu que el foraster desconeixia i que el lector
descobrirà a mesura que avance en la novel·la.
Mentrestant, assistirem a un temps en què les relacions
entre comunitats, però també entre individus, estan marcades per qüestions
ètniques, religioses i de classe. També assistirem a les pugnes de poder dins
de l’Església i fins i tot dins del mateix orde. Les pugnes entre
l’aristocràcia i el clergat que tenen com a rerefons la lluita per les fonts de
riquesa i el poder.
Un llibre que, sense menysprear cap dels anteriors de
l’autora de Simat, és possiblement el millor dels que ha escrit fins ara.
Una novel·la entretinguda que ens retorna als temps
forals del nostre petit país mediterrani.
Història i intriga en un relat que recupera el que ha
estat el monestir més emblemàtic del Regne de València i que ara, des de fa
unes dècades, es troba en un lent procés de restauració. Un llibre que ens fa
sentir ecos de la millor narrativa històrica.
