ESTIMATS POETES

 

El poeta nascut a la ciutat d’Alcoi l’any 1958 i resident a la ciutat de València des de l’any 1975 Manel Rodríguez-Castelló ha recollit en un volum de 313 pàgines bona part dels seus escrits sobre literatura: cròniques, presentacions, articles... sota el títol Estimats poetes.

Estimats poetes ha estat publicat per l’editorial de Gandia Lletra Impresa i compta amb un pròleg del poeta i assagista de Gironella Josep M. Sala-Valldaura, el qual ens anuncia que «el llibre recorre un trajecte que enllaça qüestions d’abast general sobre la poesia amb tot de lectures i amb un seguit d’experiències personals».

Estimats poetes no és un simple contenidor de textos a l’estil d’una miscel·lània on l’autor ha deixat caure els seus escrits. No. Aquest és un llibre amb una estructura clara, Rodríguez-Castelló ha organitzat els articles en quatre apartats: Constants vitals, Raons de poesia, Dels companys de bord i Cròniques, testimonis, notes i versions.

Com si llançara una pedra en el riu de la literatura catalana, tot creant un seguit d’ones concèntriques, Rodríguez-Castelló partix del punt exacte d’on ha caigut la pedra, Alcoi, i després surfeja d’ona en ona. Alcoi, la ciutat que el va veure nàixer i on sempre torna. Escriu i reflexiona sobre diversos poetes i narradors d’allí, com ara Joan Valls, Ovidi Montllor, Isabel-Clara Simó, Jordi Botella, Robert Llopis, Salomó Dori (el pseudònim sota el qual s’ocultaren diversos autors), per a després passar a Vicent Andrés Estellés i la influència que sobre diverses generacions ha exercit, si més endavant a Josep Mir, Manuel Bellver...

Són petits assajos de diferent origen, escrits amb intel·ligència, amb una gran capacitat d’anàlisi. Rodríguez-Castelló és un home rigorós, precís en el diagnòstic i al qual li agrada anar a l’arrel de les coses de què parla.

Aquest rigor i aquesta profunditat, en el seu cas, no han estat mai sinònim de falta d’amenitat. L’assaig li servix també per a parlar d’altres qüestions de caràcter sociològic o històric que enriquixen d’allò més el seu discurs.

Petits assajos amb arguments sòlids, amb una exposició clara i condimentats amb ofici amb pessics de tendresa, ironia i saviesa.

Rodríguez-Castelló és un home que estima un ofici, el d’escriure, que practica des de ben jove, ja l’any 1978 va ser guardonat amb el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia quan tenia només vint anys, ha participat i ha estat darrere d’un gran nombre d’iniciatives culturals, revistes literàries, premis, taules redones, presentacions... Tot plegat l’ha dotat d’una experiència que ha sabut transmetre en aquesta obra.

Literatura sobre literatura, una mirada subjectiva i incisiva sobre una part de la realitat literària que envolta un gran poeta.