Després d’haver
donat a la impremta dues novel·les: La
mort lenta i La pell del món i
tres llibres de poesia: Renills de cavall
negre, La gran nàusea i La llum subterrània, l’escriptor de
Navàs (Bages) Xavier Mas Craviotto ens sorprén aquesta tardor amb una
col·lecció de relats sota el títol d’Animals
inexpressius (l’Altra Editorial). Deu relats intensos a través dels quals
l’autor, amb una gran capacitat expressiva i una maduresa destacable, es posa
en la pell d’una galeria de personatges terriblement humans.
Xavier Mas
Craviotto juga amb destresa amb diverses tècniques narratives que posa al
servici d’un argument en el qual l’ésser humà i les seues passions i febleses
és al centre.
El llenguatge és
diàfan i precís, conté un lèxic ric. Mas Craviotto mostra una mirada aguda
sobre les diverses realitats, complexes totes elles, que ens va descrivint. Ens
pot paréixer en algun moment cru, perquè allò de què parla ho és, però mai no
renuncia a un lirisme que porta amb ell una llum d’esperança, encara que
aquesta siga filla del desencant i la frustració.
Els personatges
protagonistes no sols són homes i dones adults, també hi ha xiquets i xiquetes,
i fins i tot animals. Infants que són víctimes d’un món construït pels adults.
La majoria dels
protagonistes s’han deixat arrossegar per la rutina, han donat per certes
algunes coses que no ho són, de certes, i són víctimes del fracàs, de les
fal·làcies que hem construït sols o entre tots i que assumim com a veritats
inamovibles.
Són persones fràgils,
porugues, desequilibrades, que s’oculten darrere de la màscara que s’han
confeccionat intencionadament o no. Una màscara que de vegades odien i que
voldrien arrancar-se, encara que sense ella es quedarien exposats davant d’un
món cruel.
Com a lector, no
puc ocultar que m’ha sorprés gratament la lectura d’aquesta col·lecció de
relats. M’ha sobtat la joventut de l’autor i la seua gran maduresa a l’hora de
parlar-nos sobre qüestions que un té la sensació que només el camí vital
recorregut ensenya a molts.
Mas Craviotto
escriu amb una gran lucidesa sobre temes com ara el desamor en una parella de
llarg recorregut, el suïcidi, la pèrdua, l’amor, les malalties mentals, les
relacions de pares i fills, el fracàs, el desencant, o la gran mentida que
viuen el personatges públics, si es té en compte que l’èxit i la fama no són
sinònim de felicitat i equilibri emocional.
Una col·lecció de relats construïts amb la precisió d’un rellotger experimentat, un orfebre de la paraula, que ens posen sobre la taula la condició humana i com aquesta actua segons la situació, el moment i els propis escenaris.
