(Al magatzem de taronja, Puçol dècada dels anys cinquanta del segle passat)c
De tanto en tanto, vida,
te muestras como un prado
con rodales de trastos
por entre las cuales avanzamos
revelando fotogramas
que nos devuelven
el eco lejano
de los instantes donde habitan
aquellos botones que perdimos
en la infancia.
De tanto en tanto, vida.
(c
De vegades, vida,
et mostres com un prat
clapejat d’andròmines
per entre les quals avancem
revelant fotogrames
que ens retornen
el ressó llunyà
dels instants on habiten
els botons que van perdre
d’infants.
De vegades, vida.)
(Aquest poema forma part de l'apartat De vegades inclòs dins del llibre Oblits, mentides i homenatges (7 i mig editorial de poesia sl, Alzira 1998). La traducció al castellà ha estat a càrrec de Juan Antonio Millón (Sagunt, 1960) professor de Literatura Espanyola, crític i poeta. El seu darrer llibre de poesia és Paisaje desde el sueño (Brosquil edicions, 2008)
3 comentaris:
Manel,
Quan llegeixo tres posts seguits teus em pregunto si penses sempre en clau poètica. Rebo aquesta impressió.
Salutacions.
No ho sé. A veure si em passa el mateix que als personatges de Moliere que parlaven en vers i ni tan sols se n'adonaven.
Deiea'm riure, Manel. Precisament me'n recordo d'aquell que un dia descobreix que parla en prosa i ho fa saber a tothom. En Molière que gran va ser!
Amb afecte!
Publica un comentari a l'entrada