ELS DÉUS ESPARRACATS

El llibre Els déus esparracats (Premi Vila de Teulada, 2003, Bromera, 2004) agrupa dues narracions del borrianenc arrelat a la ciutat de València Octavi Monsonís: Ville de Lumières i Silenci.
Els protagonistes dels dos relats són joves, però no per això el llibre està destinat a lectors adolescents.
La gran ciutat, la soledat, l’aïllament, les tribus urbanes, els conflictes personals i socials, la recerca del jo, la recerca d’un espai propi des d’on relacionar-se amb els altres són alguns dels aspectes que compartixen les dues narracions.
En Ville Lumières Octavi compara com interpreten l’amor dos joves estudiants de diferent estrat social, als quals el destí ha unit. L’un ho fa d’una manera possessiva, l’altre com un acte de llibertat completa i sense compromís que el lligue i coarte els seus moviments posteriors.
En Silenci ens parla d’un jove músic que va deixant etapes de la seua curta vida per tal de fugir d’un món que el condemna al fracàs.
M’agrada la prosa lleugera, àgil i directa de Monsonís, la manera com descriu la vida nocturna, rebel, esbojarrada de la ciutat (una ciutat recognoscible, València), com tracta els personatges, i també la seua capacitat per a construir en un espai curt un univers literari sòlid.
Octavi Monsonís, amb anterioritat, havia publicat el també recull de contes Solcs en l’aigua (XVIII Premi de Narrativa Vila de Puçol, Brosquil Edicions, 2003) i ha traduït, junt amb el poeta Joan Navarro, Ossos de sípia d’Eugenio Montale.