divendres, 28 d’agost de 2009

EL CARRER DELS BONSAIS


EN EL TREN (II)


Malgrat que els dos dies anteriors Jaume s’havia negat en redó a pegar una capcinada en el tren en eixir de l'estació es va adormir. No volia arriscar-se a somniar de nou, però aquests vint minuts extres de descans li eren necessaris per a enfrontar-se amb la força necessària a la faena. En arribar a la primera estació somniava amb la Maria. Quan tots dos s'estimaven qualsevol excusa era bona per abraçar-se i besar-se. Sempre buscaven llocs solitaris on parlar i prosseguir amb els jocs de la carn i de l'estima. Quan les carícies és convertien en una flama que recorria les seues epidermis ella solia descordar-li els botons de la bragueta i li tantejava els testicles i el penis fins que aquest darrer s’enduria com una pedra. Maria la dolça Maria… El pas d’un tren en direcció contrària al seu el va despertar. El vagó restava quasi buit. Una mica sobresaltat mirà a dreta i a esquerra i es creuà amb l’esguard de Maria, la seua Maria. Es quedaren mirant-se als ulls durant uns segons, els quals li van fer concebre noves esperances, fins que ella amb un gest li va assenyalar la bragueta. De nou la bragueta, pensà, però en mirar-se va poder comprovar que entre un botó descordat guaitava la punta flàccida del seu penis.
Desconcertat, no va saber què dir i envermellí.
(Publicat dins del llibre El carrer dels Bonsais -Publicacions de l'Ajuntament de Catarroja, col·lecció Literària Joan Escrivà, núm. 14, Catarroja, 2000- amb el qual vaig obtindre el Premi Benvingut Oliver de Narrativa, 1999)