dimecres, 18 de maig de 2011

LA RADIOTELEVISIÓ QUE VOLÍEM





Quan una part de la ciutadania valenciana va començar a plantejar-se i després reivindicar un ens radiotelevisiu autònom, pensava en l’actual model de radiotelevisió valenciana? Doncs no. Aquella gent tenia al seu abast un seguit d’exemples dins i fora de les fronteres del nostre Estat, dels quals podria agafar un model vàlid. Amb la creació i posterior posada en marxa de l’ens radiotelevisiu es pretenia acomplir un seguit d’objectius i cobrir un seguit de mancances. Un dels primers objectius era vertebrar informativament el nostre país, fins aleshores no hi havia cap mitjà que ho fera. El següent, dotar-nos d’unes eines fonamentals per a promoure i dignificar l’ús social del valencià, creant en la nostra llengua productes d’entreteniment i d’informació d’un bon nivell.
En tercer lloc, convertir la radiotelevisió valenciana en un revulsiu de primer ordre per a crear i potenciar una indústria audiovisual pròpia.
En quart lloc, oferir a la ciutadania una informació plural, veraç i objectiva sobre allò que passava al país i a la resta del món.
Passades unes quantes dècades i diversos governs de diferent color polític, podem veure que l’esguerro que tenim al davant no ha complit cap d’aquests desitjos, alguns dels quals venien expressats dins de la llei de creació de l’ens.
Tenim una radiotelevisió autòctona mal gestionada, refugi de polítics mediocres i de moral posada en dubte, on s’ha creat un forat econòmic impressionant.
No ajuda a alçar el vol a la indústria audiovisual valenciana i menys encara a la normalització lingüística, però sí a la patuecització de la llengua. Els seus servicis informatius pareixen formar part de l’aparell de propaganda del govern de torn. La qualitat d’alguns dels seus productes és fluixa, per no dir-ne coses pitjors, i a penes promociona els nostres creatius, vull dir els nostres músics, els nostres cantants, els nostres cineastes, els nostres dramaturgs, els nostres poetes, els nostres dibuixants, els nostres novel·listes, els nostres actors.
Radiotelevisió Valenciana podria haver sigut una eina de la qual ens havíem dotat per a redreçar la nostra llengua i la nostra cultura, per a potenciar valors democràtics en la nostra societat, una eina imprescindible per a encarar el futur amb optimisme, i l’hem deixada en mans de gent que ha demostrat que només són uns botxins de la nostra llengua, de la nostra cultura, de l’honestedat, éssers egoistes al servici d’interessos particulars que ens han tocat la moral i, sobretot, la butxaca. Mal anem! I recorden que tot és susceptible d’empitjorar.






(Publicat a la columna Mou-te que açò s'empastra del diari digital L'Informatiu el 3 de març de 2011)