dimarts, 31 de maig de 2011

LA REVOLUCIÓ SILENCIOSA DELS NOSTRES POETES

Jo ho tinc clar, un dels sectors més dinàmics de la nostra cultura és el de la creació poètica. Els nostres poetes no defallixen mai i sempre, com diu Salvador Jàfer, estem inventant la possibilitat de sobreviure, però també sóc conscient que aquest és el sector més maltractat per la nostra societat, que l’ignora, i pel mercat, que l’obliga a la indigència, a malviure de l’ajuda institucional i a sotmetre els creadors a la dictadura dels premis literaris, «qui no concursa no publica», afirma el binicarlando Josep Igual, a qui raó no li’n falta, i a això hem de sumar la invisibilitat a les llibreries i sovint també a les biblioteques.
El poeta Ramon Guillem explica en un dels seus dietaris que un dia va anar a cobrar uns drets d’autor a les oficines d’una coneguda editorial valenciana i que l’administratiu que el va atendre, davant de la seua estranya pretensió, li va contestar: «Ah!, però que els poetes també cobreu?». Si no vols arròs, tin, dues tasses! Sort que els poetes valencians són uns éssers amb una pell molt dura i amb una gran capacitat per a la imaginació i el treball, que si no a veure qui si s’entretenia a fer versos en aquest país i a muntar un bon grapat d’activitats culturals darrere de les quals sovint hi ha un poeta.
Amb l’aparició i consolidació de les noves tecnologies els poetes i també alguns narradors (com és el cas de Carles Bellver, un autèntic pioner en l’edició digital de revistes literàries i llibres en format electrònic) han envaït amb els seus versos la xarxa, ja bé a través de blogs, webs o xarxes socials, creant un món digital ric, lliure i de fàcil accés.
Entre els nostres poetes destaca la gran tasca que ve realitzant des de fa uns anys Joan Navarro, director de la revista literària digital Sèrie alfa, o Josep Porcar, creador del megablog Blogdelletres i també un dels pioners en l’edició i el disseny de llibres electrònics. El seu darrer poemari, Els estius, als sis mesos d’estar penjat ja se l’havien baixat mil cinc-centes persones. L’autoria d’aquest tipus de llibres està protegida sota la llicència internacional de Creative Commons; el que queda al descobert és el tema de còpies, però com que l’objectiu del poeta no és mercantilista sinó de divertir-se escrivint i fer arribar al màxim de gent els seus poemes, es troba satisfet.
A Porcar l’estan seguint alguns altres al marge de la indústria editorial, com ara Josep-Lluís Abad, que acaba de publicar i posar a disposició dels lectors d’una manera gratuïta el seu poemari L’amor, un poemari que paga la pena de llegir.
Jo ho deixe caure com aquell que no vol la cosa, però que conste que els he avisat; els poetes valencians estan obrint un nou camí en el nostre país sota la filosofia que l’important no és el format, l’important és la poesia, és una lluita revolucionària contra el mercatilisme i la competitivitat a què obliguen els certàmens, però també és una sublevació en tota regla contra els mandarinats culturals.

Article publicat a la columna Mou-te que açò s'empastra del diari digital L'Informatiu el 20 de gener de 2011