L’escriptor Ivan Carbonell, amb
la novel·la La
paciència del minotaure (Onada edicions, 2015), va obtindre el X Premi
Internacional de Literatura de Viatges Ciutat de Benicàssim. El viatge que ens
proposa i que li ha valgut aquest reconeixement és doble, geogràfic i temporal.
En el primer Ivan ens fa un recorregut especial per la seua ciutat, València, i
en el segon per bona part del nord i centre d’Europa (Polònia, Alemanya,
Holanda, Àustria). El vehicle que empra per a viatjar a través del temps és la memòria
i la informació a la qual té accés a través de llibres i sobretot d’internet.
El protagonista, Evian, ens anirà
descobrint el seu món i la xarxa de relacions d’amistat que manté amb
personatges de diverses generacions, sexe i nacionalitat. Ell és un home
interessat en la història del segle xx
a Europa, els moviments obreristes i nacionalistes, així com en les diverses
confrontacions bèl·liques. La seua obsessió és el diari d’Anna Frank i sobretot
l’ànsia de descobrir qui fou qui va denunciar la seua família.
Al llarg de més dues-centes
pàgines que conformen el volum veurem com Ivan Carbonell va escampant sobre la
taula les diferents peces d’un trencaclosques que en un principi ens pareixen
diversos i que, gràcies a la intel·ligència, la curiositat i els dots per a
l’observació del personatge principal, acabaran encaixant i conformant un ampli
mural on es trobaran reflectides les diverses societats europees de la primera
meitat del segle passat, alhora que tot plegat també ens servirà per a resoldre
uns assassinats, un d’actual i un altre que es va produir durant la postguerra
espanyola.
Ivan Carbonell és un bon
narrador, amb un estil propi, un investigador de cultures pròximes però que es
troben eclipsades per les sis grans cultures europees, un magnífic constructor
de relats que de vegades convertix en laberints. Uns laberints en els quals
obliga el lector a endinsar-se. Pel camí, d’una manera subtil, va deixant
petites pistes que ens obliguen a fer una lectura atenta i que faran que no caiguem
en el risc de perdre’ns. A la fi eixírem d’allí havent gaudit d’una bona
lectura, que a més ens haurà descobert espais, ens haurà fet reflexionar sobre
diverses qüestions alhora que ens haurà oferit dades interessant de la nostra
història com a valencians i com a europeus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada