L’any 2011 Tomàs
de los Santos, aleshores un cantautor desconegut de la ciutat de València,
obtingué el IV Premi Miquel Martí i Pol a la Millor Musicació d’un Poema, Homenatge anònim XV, de Vicent Andrés
Estellés. Des d’aleshores, tant dins de l’estudi de gravació com als escenaris
i des de la generositat i la solidaritat, ha anat consolidant un projecte
musical amb una personalitat forta i ben definida.
L’any 2014,
formant equip amb Borja Penalba, edita el seu primer llarga durada, Dones i dons (Mésdemil), amb el qual
obté el Premi Ovidi Montllor al Millor Disc de Cançó. En aquest primer treball
trobem ja el seu gust per la musicació de poemes d’altres i la seua enorme
sensibilitat per qüestions vinculades a la lluita per la llibertat, per la
igualtat de gèneres i d’oportunitats i la justícia social. També la constant
reivindicació de la figura de la dona forta que s’enfronta amb valentia a una
situació vital extrema, no puc ara deixar de pensar en eixa magnífica cançó que
és Leire Llei.
En aquest darrer
tram de l’any torna Tomàs de los Santos amb un nou treball discogràfic, Segona mà (Mésdemil, 2016). Un treball
enregistrat als estudis BeatGarden de Barcelona i en el qual ha comptat amb la
col·laboració de Pau Romero i Maestre, que s’ha encarregat dels arranjaments
musicals, la producció, les mescles i la masterització del disc, a banda de
posar veus i tocar les guitarres acústiques i elèctriques, així com els
teclats, les percussions, etc.
Segona mà recull tretze cançons, quatre de les quals tenen les
lletres de poemes de Miquel Martí i Pol, Rosa Leveroni, Omar Khayyan i Manel
Alonso i Català, als quals cal sumar el poema L’altre país, escrit a quatre mans, les pròpies i les del
periodista i escriptor Francesc Viadel.
En aquest nou
enregistrament ens retrobem amb la veu dolça i càlida de Tomàs de los Santos i
la seua sensibilitat social. Un cantant molt ben acompanyat per les veus de
l’actriu Silvia Bel i de la cantant Maria Amparo Hurtado, i per tot un seguit
de músics. Un Tomàs de los Santos musicalment sense dèries, amb una gran
capacitat per a comunicar, per a crear complicitat, per a esbossar i evocar
espais i situacions com ara en Camí de
Farinós o Balconades, alhora que
ens invita a la reflexió, a dubtar dels discursos oficials i mantindre sempre
una mirada crítica i compromesa amb el món que ens envolta des de la nostra
pròpia quotidianitat.
Tomàs de los
Santos torna a oferir-nos cançons sobre dones, dones compromeses com ara
Matilde Landa, una històrica de la lluita feminista. Tinc la sensació que li
agrada conrear el seu costat femení, oblidar-se de la testosterona, tindre una
actitud antipatriarcal i intentar posar-se en la pell d’elles sense semblar un
impostor, un ninot transvestit. Li interessen també les diverses mirades
femenines sobre els milers d’universos quotidians existents. Així com també la
mirada de l’altre, ja siga la de l’emigrant que viu a l’altra banda del replà
de l’escala, ja siga la d’aquell que té una idea diferent del país o de la
societat.
Segona mà és un disc que no deixa indiferent qui l’escolta. Un
disc musicalment atractiu, amb grans cançons, un treball que ens obliga a
oblidar-nos de ser espectadors en el gran teatre del món i que ens demana amb
calidesa que siguem actors actius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada