dijous, 22 de desembre de 2016

SEGONA MÀ




L’any 2011 Tomàs de los Santos, aleshores un cantautor desconegut de la ciutat de València, obtingué el IV Premi Miquel Martí i Pol a la Millor Musicació d’un Poema, Homenatge anònim XV, de Vicent Andrés Estellés. Des d’aleshores, tant dins de l’estudi de gravació com als escenaris i des de la generositat i la solidaritat, ha anat consolidant un projecte musical amb una personalitat forta i ben definida.
L’any 2014, formant equip amb Borja Penalba, edita el seu primer llarga durada, Dones i dons (Mésdemil), amb el qual obté el Premi Ovidi Montllor al Millor Disc de Cançó. En aquest primer treball trobem ja el seu gust per la musicació de poemes d’altres i la seua enorme sensibilitat per qüestions vinculades a la lluita per la llibertat, per la igualtat de gèneres i d’oportunitats i la justícia social. També la constant reivindicació de la figura de la dona forta que s’enfronta amb valentia a una situació vital extrema, no puc ara deixar de pensar en eixa magnífica cançó que és Leire Llei.


En aquest darrer tram de l’any torna Tomàs de los Santos amb un nou treball discogràfic, Segona mà (Mésdemil, 2016). Un treball enregistrat als estudis BeatGarden de Barcelona i en el qual ha comptat amb la col·laboració de Pau Romero i Maestre, que s’ha encarregat dels arranjaments musicals, la producció, les mescles i la masterització del disc, a banda de posar veus i tocar les guitarres acústiques i elèctriques, així com els teclats, les percussions, etc.

Segona mà recull tretze cançons, quatre de les quals tenen les lletres de poemes de Miquel Martí i Pol, Rosa Leveroni, Omar Khayyan i Manel Alonso i Català, als quals cal sumar el poema L’altre país, escrit a quatre mans, les pròpies i les del periodista i escriptor Francesc Viadel.
En aquest nou enregistrament ens retrobem amb la veu dolça i càlida de Tomàs de los Santos i la seua sensibilitat social. Un cantant molt ben acompanyat per les veus de l’actriu Silvia Bel i de la cantant Maria Amparo Hurtado, i per tot un seguit de músics. Un Tomàs de los Santos musicalment sense dèries, amb una gran capacitat per a comunicar, per a crear complicitat, per a esbossar i evocar espais i situacions com ara en Camí de Farinós o Balconades, alhora que ens invita a la reflexió, a dubtar dels discursos oficials i mantindre sempre una mirada crítica i compromesa amb el món que ens envolta des de la nostra pròpia quotidianitat.

Tomàs de los Santos torna a oferir-nos cançons sobre dones, dones compromeses com ara Matilde Landa, una històrica de la lluita feminista. Tinc la sensació que li agrada conrear el seu costat femení, oblidar-se de la testosterona, tindre una actitud antipatriarcal i intentar posar-se en la pell d’elles sense semblar un impostor, un ninot transvestit. Li interessen també les diverses mirades femenines sobre els milers d’universos quotidians existents. Així com també la mirada de l’altre, ja siga la de l’emigrant que viu a l’altra banda del replà de l’escala, ja siga la d’aquell que té una idea diferent del país o de la societat.
Segona mà és un disc que no deixa indiferent qui l’escolta. Un disc musicalment atractiu, amb grans cançons, un treball que ens obliga a oblidar-nos de ser espectadors en el gran teatre del món i que ens demana amb calidesa que siguem actors actius.