Raül Vidal i
Huerta és un escriptor que es va donar a conéixer com a especialista en
narrativa infantil i juvenil. És el creador de Les aventures de l’eriçó Costumeta, on a través de huit volums
Vidal escriu sobre els costums valencians; Les
encantades, sobre la llegenda de les fades en la nit de Sant Joan; i a més
és coautor dels llibres Rondalles
valencianes replegades a la Llosa de Ranes, Conte contat i Llegendes de
la Costera.
En aquesta vessant
i sota la influència d’escriptors com ara Enric Valor, Bernat Capó o Ximo G.
Caturla, recull i barreja la tradició oral valenciana amb una prosa personal que
les recrea i actualitza.
Per al públic
adult ha publicat el llibre de relats El
caçador de gats, on entre la realitat i la ficció, amb grans dosis d’ironia,
critica la societat actual.
Raül Vidal és un
escriptor que ha tingut una experiència dramàtica i negativa en la seua relació
amb la indústria editorial. (Em pregunte quin autor no ha tingut alguna
experiència frustrant amb els editors). La qual cosa l’ha portat, a diferència
d’altres que han decidit obrir la seua pròpia editorial, a fer una aposta
important, sempre arriscada, per l’autoedició.
El 2017 ha decidit
autoeditar-se un llibre de poesia, Paranoia
raonable. Els perills de l’autoedició són molts i tenen a veure amb dissenys
i maquetacions dolentes, correccions de textos nefastes, enquadernacions
dubtoses i distribució inexistent. Raül Vidal ha aconseguit eixir-se’n de
l’experiència amb nota i ens oferix un llibre digne de competir en les
prestatgeries amb els publicats per una editorial.
Vidal és un home
valent, intel·ligent i amb criteri propi. Paranoia
raonable és un llibre de poemes de vers lliure i discursiu, de línia clara,
escrit amb ironia, una mica de mala llet i humor. Els poemes naixen d’una
mirada, potser una mica paranoica però enraonada, perspicaç, inicisiva i
crítica. El poeta agafa elements de la vida quotidiana per a convertir-los en
bisturí que dissecciona la societat i el sistema polític i econòmic en el qual
aquesta és immersa, «de bon matí / vosté acaba de començar / una guerra, / però
no ho sap».
La poesia de Raül
Vidal, encara que crítica no és pamfletària, sinó que naix de l’observació de
la realitat quotidiana. És directa, àgil, transparent, amb imatges i recursos
que no destaquen ni trenquen el discurs sinó que estan ben encaixades i doten el
poema d’una senzillesa només aparent.
Trobem, com ja hem
dit, humor i mala llet, tendresa, homenatges a altres autors com ara Vicent
Andrés Estellés: «Jo també/ m’aclame a tu / mare de mans aspres», jocs poètics
en els quals utilitza elements de la tradició popular que tant coneix com ara
la forma de la cançó o de les endevinalles: «No hi ha cap poema / que no tinga /,
part de joc, / de terrible / endevinalla, / com per no voler/ jugar-hi».
A la claredat
expositiva contraposa enginy i una certa contundència, així com un missatge que
no té gens ni mica de paranoia, encara que a aquestes altures tots siguem un
poc paranoics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada