L’existència del bé i del mal i la lluita
eterna que porten els seguidors d’un i de l’altre per imposar-se i aconseguir
el poder universal ha estat des de temps remots una de les grans qüestions que
han preocupat l’ésser humà. Aquesta lluita ha estat plasmada en els textos
sagrats de les religions de tot el món i sovint una interpretació esbiaixada,
fanàtica, ha escrit pàgines obscures i sanguinolentes en la història de la
humanitat.
La guerra entre els partidaris del bé i del
mal, entre les forces de la llum i les de la foscor, entre l’energia positiva i
la negativa, fa segles que va traspassar els límits dels textos religiosos per
a convertir-se en un dels grans temes de la creació artística en general i
literària en particular.
Dins del camp de la literatura és en
gèneres com ara el fantàstic on trobem aquesta lluita viva i alhora secreta
transcrita amb gran imaginació i intensitat.
L’ésser humà en l’actualitat es veu immers
en una realitat fictícia dissenyada per la indústria de l’entreteniment i dels
mitjans de comunicació. Ens deixem portar per una cultura que ho banalitza tot,
per rutines que ens ha dissenyat i planificat amb les quals donem per fetes
coses que possiblement no ho són. Ens hem allunyat dels cicles de la natura,
vivim en un univers de pantalles.
L’escriptora de Simat de la Valldigna (La
Safor) Lourdes Boïgues, en el seu darrer llibre L’estirp del caçador (Col·lecció
Albades, Edelvives, València, 2017), agafa de la realitat actual una adolescent
i la trasllada des de la seua còmoda vida com a interna en un col·legi de
monges a un paratge feréstec de la muntanya. Envoltada d’estranys al mig del
bosc, es veurà empesa a participar en una batalla cruenta entre les forces del
bé i del mal.
Som davant d’una novel·la fantàstica en la
qual la protagonista, Aracel·li, en una etapa important de la seua vida es
veurà obligada a madurar, a prendre decisions, a triar socis i amics, a confiar
en la paraula d’estranys i a fer-li front a l’adversitat. Durant unes setmanes
d’hivern, des d’un mas al bell mig del bosc, descobrirà la presència tangible i
dolorosa del mal.
Lourdes Boïgues ens oferix un relat escrit
amb una prosa senzilla i àgil amb la qual ha construït una trama que manté la
tensió narrativa i l’interés del lector al llarg de tot el llibre.
En L’estirp del caçador,
l’autora no defuig els homenatges i les referències als clàssics de la
rondallística valenciana i europea. Situa l’escenari en alguns dels paisatges
de les rondalles d’Enric Valor, la serra Mariola, els pobles de les comarques
de la Vall d’Albaida i l’Alcoià-el Comtat. Recrea personatges provinents de
llegendes anglosaxones i centreeuropees. Tots ells coneguts pels lectors del
gènere, la qual cosa situa L’estirp del caçador dins d’una tradició
literària concreta.
Aracel·li es veurà protegida per tot un
seguit d’estranys individus que l’ajudaran a combatre les forces del mal. Unes
forces que pretenen, destruir equilibris i dominar el món. Aracel·li descobrirà
el passat del seu llinatge familiar, la terrible tragèdia que van viure els
seus avis i el seu pare. Serà conscient que pertany a una nissaga amb un ofici
molt especial i assumirà l’herència rebuda. Però també descobrirà que la força
del mal, personificada ací per una bruixa tot poderosa, ha estat producte en
part de la cruel persecució i tortura a la qual l’han sotmesa les suposades
forces del bé. La violència engendra violència, l’odi més odi, i tot plegat ens
distancia els uns dels altres.
Aracel·li comprovarà que en aquesta lluita
terrible hi ha qui des de l’altre bàndol ha optat per una nova via, només
d’ella dependrà si els nous personatges seran o no els seus aliats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada