Evoqui las cançons
qu'acompanhèron las
longas filas de caravanas
a la conquista d’un
espaci en blanc,
e de nòu tòrni
sospesar l'intensitat de cada mot.
Camini nuèch e jorn
per un païsatge inventat
mentre pensi a las
oras agorrufadas e lançadas a
la banasta,
tanben, dins las
autras, ont prenián còs e arma
èssers que jogavi a forjar de ficcions versemblantas.
Evoqui e me lequi las
feridas coma un gat vièlh que,
altiu e supèrb, se vòl
pas assumir las desbrandas.
Evoqui e escrivi, amb esperit de revenge,
amb las arpas d’un
gat.
***
Traducció a l'occità d'Esther Mimart-Rangel i Cédric Rousseu de Ràdio Occitània i del digital Cocagne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada