Des que vaig
descobrir la seua veu trencada afegint-li força i profunditat a les cançons
d’arrel tradicional del grup Al Tall, que m’he sentit seduït i atrapat per
Miquel Gil. L’any 1986 abandonà el grup de Vicent Torrent i Manolo Miralles per
a formar Terminal Sur, un projecte brillant però amb un ressò insuficient. En
Terminal Sur ja trobem ben traçats els camins musicals per on pretén avançar en
la seua carrera en solitari, i l’aparició el 2001 del disc Orgànic iniciaria una etapa creativa realment poderosa i
respectable.
Poesia,
replantejament i desconstrucció de la música popular valenciana i mediterrània
en general i la seua barreja amb diversos ritmes provinents de la música
llatina i anglosaxona. A Miquel Gil, i perdoneu-me pel tòpic, cap música no li
és aliena.
Aquest 2019 ha
publicat el disc Geometries, un
treball amb deu cançons produïdes en bona part per Borja Penalba, qui també
s’encarrega de la guitarra acústica, el llaüt i l’acordió en sis cançons. Tres
han estat produïdes pel mateix Miquel Gil i una darrera per Ivan X.
Geometries compta amb col·laboracions de luxe, com ara les veus de
Josep Gimeno el Botifarra, Rafa Arnal, Mireia Vives i Esteve Tortosa, de la
banda de reggae Auxili, a més de la violinista Marta Margalls, o la seua pròpia
banda, on destaquen noms com el d’Eduard Navarro o Abraham Rivas.
En aquest nou
treball tornem a trobar poemes del seu autor fetitxe, Enric Cassasas, Llei horària, que obri el disc, i Canvi de clima, però també d’Anna
Montero, Vicent Andrés Estellés, Imma Mànyez, Joanjo Garcia o Begonya Pozo, el
poema de la qual li dona nom al disc i el tanca. A més, hi ha una lletra
tradicional, La que diu, i una altra
del mateix Miquel Gil, Copeo. La
música de nou de les cançons ha estat composta per ell menys #Copla42, que és de Borja Penalba.
El disc és
d’aquells que per la seua qualitat no haurien de passar desapercebuts. Un
treball que fa del mestissatge bandera. Un viatge sonor que ens porta des de la
ribera de la Mediterrània fins a la del Carib amb el segell personal d’aquest
músic i cantant de Catarroja.
Ritme, passió per
la música i la vida, sensibilitat, profunditat, intensitat musical i poètica,
amb unes lletres que tenen una gran capacitat per a evocar, suggerir, invocar i
descriure emocions, sensacions i sentiments.
M’agradaria
destacar una cançó sobre les altres, però no puc, Geometries és un tot divers, precís, exquisit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada