Gustau Muñoz és un personatge
fonamental en la cultura valenciana dels darrers anys. Professor universitari,
editor a l’IVEI Alfons el Magnànim i en Publicacions de la Universitat de
València. Director de la revista L’Espill
i col·laborador en diversos mitjans com ara L’Avenç
i Caràcters. Traductor al català i al
castellà d’autors com ara Jacob Burckhardt, Max Horkhimer, Ernest Gellner... Ha
publicat estudis sobre la història del pensament i és autor de llibres com ara Intervencions. Entre cultura i política
(1998), A l’inici del segle. Un dietari
de reflexions (2002), Herència d’una
època (2006) i Corrents de fons.
Cultura i societat (2019).
Gustau és un treballador perseverant,
un individu lúcid, d’una gran intel·ligència i amb una mirada analítica sobre
la realitat política i social.
L’editorial barcelonina L’Avenç li
acaba de publicar el llibre El vertigen
dels dies. Notes per a un dietari. Es tracta d’una col·lecció d’articles
d’extensió diversa escrits entre finals del 2018 i els primers mesos del 2019,
on Muñoz reflexiona sobre el present amb un enfocament subjectiu, i sobre el
passat, el franquisme i la lluita antifranquista, la transició i les dues
dècades en què el país dels valencians fou sotmés a les polítiques dretanes del
nacionalisme espanyol.
També escriu sobre Catalunya, el
procés independentista, les ànsies recentralitzadores de l’Estat i com tot
plegat pot acabar incidint sobre l’autogovern valencià.
Muñoz, no oblida l’amenaça que suposa
per a la democràcia la reaparició de l’extrema dreta de la mà de personatges
com ara Trump, Salvini o Bolsonaro.
Hi ha també un important nombre
d’articles on retrata o evoca diversos personatges com ara l’escriptora i
política Carmen Alborch, la líder de Compromís Mónica Oltra, el pintor i
polític Doro Balaguer, el ministre i escriptor Jorge Semprún i l’opinió que li
mereixia un personatge com és l’histriònic Alfonso Guerra; també escriu sobre
Josep Pla, Ernest Lluch i el seu pas per València, Núria Cadenes o Carlo
Ginzburg.
El
vertigen dels dies
és un llibre redactat amb una prosa diàfana i àgil, ple d’informació, on l’autor s’autoretrata en les diferents
etapes de la seua vida alhora que ens parla dels seus orígens familiars, i ens
confessa els seus interessos en el món del pensament, de la política, de
l’activisme cultural i cívic, així com la seua passió pels llibres (la lectura
dels quals ha anat conformant el seu pensament i li ha creat una mirada
personal crítica, quan no directament escèptica).
Gustau Muñoz, no s’oblida en cap moment
d’assenyalar i de denunciar amb noms i cognoms la gent mediocre i obscena que,
aprofitant els diversos ressorts del poder mediàtic i polític, s’ha dedicat a
fer malbé projectes de gran interés sovint posant-los al servici del seu ego i
del partit en què milita.
El
vertigen dels dies
és un llibre que es fa de llegir i manté en tot moment l’atenció i la
curiositat del lector. És un llibre que ens convida a reflexionar i a cultivar
una posició activa davant dels canvis que ens reserva el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada