dimarts, 3 de desembre de 2019

EL VERTIGEN DELS DIES



Gustau Muñoz és un personatge fonamental en la cultura valenciana dels darrers anys. Professor universitari, editor a l’IVEI Alfons el Magnànim i en Publicacions de la Universitat de València. Director de la revista L’Espill i col·laborador en diversos mitjans com ara L’Avenç i Caràcters. Traductor al català i al castellà d’autors com ara Jacob Burckhardt, Max Horkhimer, Ernest Gellner... Ha publicat estudis sobre la història del pensament i és autor de llibres com ara Intervencions. Entre cultura i política (1998), A l’inici del segle. Un dietari de reflexions (2002), Herència d’una època (2006) i Corrents de fons. Cultura i societat (2019).
Gustau és un treballador perseverant, un individu lúcid, d’una gran intel·ligència i amb una mirada analítica sobre la realitat política i social.
L’editorial barcelonina L’Avenç li acaba de publicar el llibre El vertigen dels dies. Notes per a un dietari. Es tracta d’una col·lecció d’articles d’extensió diversa escrits entre finals del 2018 i els primers mesos del 2019, on Muñoz reflexiona sobre el present amb un enfocament subjectiu, i sobre el passat, el franquisme i la lluita antifranquista, la transició i les dues dècades en què el país dels valencians fou sotmés a les polítiques dretanes del nacionalisme espanyol.
També escriu sobre Catalunya, el procés independentista, les ànsies recentralitzadores de l’Estat i com tot plegat pot acabar incidint sobre l’autogovern valencià.
Muñoz, no oblida l’amenaça que suposa per a la democràcia la reaparició de l’extrema dreta de la mà de personatges com ara Trump, Salvini o Bolsonaro.
Hi ha també un important nombre d’articles on retrata o evoca diversos personatges com ara l’escriptora i política Carmen Alborch, la líder de Compromís Mónica Oltra, el pintor i polític Doro Balaguer, el ministre i escriptor Jorge Semprún i l’opinió que li mereixia un personatge com és l’histriònic Alfonso Guerra; també escriu sobre Josep Pla, Ernest Lluch i el seu pas per València, Núria Cadenes o Carlo Ginzburg.
El vertigen dels dies és un llibre redactat amb una prosa diàfana i àgil, ple d’informació,  on l’autor s’autoretrata en les diferents etapes de la seua vida alhora que ens parla dels seus orígens familiars, i ens confessa els seus interessos en el món del pensament, de la política, de l’activisme cultural i cívic, així com la seua passió pels llibres (la lectura dels quals ha anat conformant el seu pensament i li ha creat una mirada personal crítica, quan no directament escèptica).
Gustau Muñoz, no s’oblida en cap moment d’assenyalar i de denunciar amb noms i cognoms la gent mediocre i obscena que, aprofitant els diversos ressorts del poder mediàtic i polític, s’ha dedicat a fer malbé projectes de gran interés sovint posant-los al servici del seu ego i del partit en què milita.
El vertigen dels dies és un llibre que es fa de llegir i manté en tot moment l’atenció i la curiositat del lector. És un llibre que ens convida a reflexionar i a cultivar una posició activa davant dels canvis que ens reserva el futur.