Murs
invisibles és
el títol del tercer treball discogràfic del cantautor de la Plana Baixa Josep
Lluís Notari. Un disc que recull huit cançons
i que ha estat enregistrat a l’estudi Metronom de Castelló entre els
mesos de maig i desembre del 2018 i gener i febrer del 2019. L’any 2013 publicà
L’Espadà i altres versos, que incloïa
un duet amb Pau Alabajos, i el 2016 L’Arcàdia
de Syntagma, amb un tema cantat amb Andreu Valor.
Josep Lluís Notari ha comptat per a
l’enregistrament d’aquest disc amb un grup de músics format pel percussionista
Sergio Bisbal, el pianista Julio González, el contrabaixista Diego Barberà i el
guitarrista Hèctor Tirado, que a més s’ha encarregat de la producció artística
i de la instrumentació, així com de posar la música a la cançó Papallona, un tema que en un moment
determinat m’ha portat ecos de Joan Amèric.
Notari ens oferix un pomell de cançons
amb una gran càrrega lírica i cosides sobre el pentagrama amb fils vermells i
verds. En els temes reflexiona sobre els murs invisibles construïts amb
arguments fal·laços per tal de dividir-nos i afeblir-nos davant d’un poder
avar, corrupte i voraç. Murs que sovint no reconeixem com a tals però que en la
seua aparença líquida són tan sòlids, tan infranquejables, com una roca.
Hi ha també en el disc moments per a
l’evocació d’un temps, per a l’amor i per al combat. Hi ha en ocasions versos
que recuperen paisatges d’una gran bellesa, producte en bona part de la
presència de l’home, com ara en “Amors de
pedra seca”.
Les lletres contenen algunes
referències a pensadors i intel·lectuals, que venen a reforçar la voluntat de
Josep Lluís Notari d’aconseguir respostes a les eternes preguntes que ens porta
el vent de la història.
Trobem també entre línies una ànsia
vibrant de llibertat i de justícia social, un clam i un homenatge als individus
i als pobles que han lluitat i lluiten dignament sense oblidar d’on venen i on
volen anar, i on ataca amb contundència els reaccionaris com ara a “Metternich 155”.
Un pomell de belles cançons, construïdes
amb gran personalitat sobre els ecos, el sediment del cant dels trobadors
moderns que foren capaços de colpir en algun moment Josep Lluís Notari. Huit
cançons interpretades per la veu càlida d’un cantautor que té moltes coses a
dir i un llarg camí per recórrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada