dimecres, 18 de desembre del 2019

MURS INVISIBLES



Murs invisibles és el títol del tercer treball discogràfic del cantautor de la Plana Baixa Josep Lluís Notari. Un disc que recull huit cançons  i que ha estat enregistrat a l’estudi Metronom de Castelló entre els mesos de maig i desembre del 2018 i gener i febrer del 2019. L’any 2013 publicà L’Espadà i altres versos, que incloïa un duet amb Pau Alabajos, i el 2016 L’Arcàdia de Syntagma, amb un tema cantat amb Andreu Valor.
Josep Lluís Notari ha comptat per a l’enregistrament d’aquest disc amb un grup de músics format pel percussionista Sergio Bisbal, el pianista Julio González, el contrabaixista Diego Barberà i el guitarrista Hèctor Tirado, que a més s’ha encarregat de la producció artística i de la instrumentació, així com de posar la música a la cançó Papallona, un tema que en un moment determinat m’ha portat ecos de Joan Amèric.
Notari ens oferix un pomell de cançons amb una gran càrrega lírica i cosides sobre el pentagrama amb fils vermells i verds. En els temes reflexiona sobre els murs invisibles construïts amb arguments fal·laços per tal de dividir-nos i afeblir-nos davant d’un poder avar, corrupte i voraç. Murs que sovint no reconeixem com a tals però que en la seua aparença líquida són tan sòlids, tan infranquejables, com una roca.
Hi ha també en el disc moments per a l’evocació d’un temps, per a l’amor i per al combat. Hi ha en ocasions versos que recuperen paisatges d’una gran bellesa, producte en bona part de la presència de l’home, com ara en “Amors de pedra seca”.
Les lletres contenen algunes referències a pensadors i intel·lectuals, que venen a reforçar la voluntat de Josep Lluís Notari d’aconseguir respostes a les eternes preguntes que ens porta el vent de la història.


Trobem també entre línies una ànsia vibrant de llibertat i de justícia social, un clam i un homenatge als individus i als pobles que han lluitat i lluiten dignament sense oblidar d’on venen i on volen anar, i on ataca amb contundència els reaccionaris com ara a “Metternich 155”.
Un pomell de belles cançons, construïdes amb gran personalitat sobre els ecos, el sediment del cant dels trobadors moderns que foren capaços de colpir en algun moment Josep Lluís Notari. Huit cançons interpretades per la veu càlida d’un cantautor que té moltes coses a dir i un llarg camí per recórrer.