Pilar Garriga, en la seua novel·la L’home del bosc (Editorial Barcanova, Barcelona, 2003, que en octubre del 2009 ha arribat a la seua cinquena edició), ens presenta Martí, un jove adolescent de Barcelona el qual, en companyia de la seua mare i de la seua amiga Mont, viatja a l’illa de Borneo per tal de visitar la seua tia Rosa, una veterinària que està al capdavant d’una clínica d’orangutans.
Es tracta d’un relat escrit amb una prosa àgil, directa, sense cap mena d’artifici, en què el desenvolupament del viatge conforma la línia argumental. La seua aparent senzillesa atrapa el lector des dels primers capítols i l’obliga a calçar-se les botes i recórrer amb els protagonistes alguns dels racons més impressionants de l’illa de Borneo.
Pilar Garriga, que pel que ens anuncia la contraportada del llibre ha escrit la novel·la inspirant-se en la realitat (de fet Rosa és la seua germana, una veterinària especialitzada en primats), aprofita la narració per a transmetre als joves lectors, als qui en principi va destinat el llibre, valors positius com ara la defensa dels espais naturals i de la vida animal, alhora que també intenta denunciar tot un seguit d’accions que des dels interessos particulars intenten com un corquim anar a poc a poc reduint els paratges protegits.
La novel·la també ens oferix un esbós interessant d’un país complex, Indonèsia, format per un gran nombre d’illes de les quals Borneo forma part, i de les diverses maneres d’entendre la vida que tenen tant els nadius com els cooperants.
Junt amb Mont i Martí descobrirem com viuen els orangutans, com s’alimenten, quins són els perills que els sotgen, però també veurem la manera com persones educades en el gaudi de totes les comoditats que es tenen en el nostre país intenten adaptar-se a un entorn amb escassos luxes que de vegades se’ls presenta hostil.
Es tracta d’un relat escrit amb una prosa àgil, directa, sense cap mena d’artifici, en què el desenvolupament del viatge conforma la línia argumental. La seua aparent senzillesa atrapa el lector des dels primers capítols i l’obliga a calçar-se les botes i recórrer amb els protagonistes alguns dels racons més impressionants de l’illa de Borneo.
Pilar Garriga, que pel que ens anuncia la contraportada del llibre ha escrit la novel·la inspirant-se en la realitat (de fet Rosa és la seua germana, una veterinària especialitzada en primats), aprofita la narració per a transmetre als joves lectors, als qui en principi va destinat el llibre, valors positius com ara la defensa dels espais naturals i de la vida animal, alhora que també intenta denunciar tot un seguit d’accions que des dels interessos particulars intenten com un corquim anar a poc a poc reduint els paratges protegits.
La novel·la també ens oferix un esbós interessant d’un país complex, Indonèsia, format per un gran nombre d’illes de les quals Borneo forma part, i de les diverses maneres d’entendre la vida que tenen tant els nadius com els cooperants.
Junt amb Mont i Martí descobrirem com viuen els orangutans, com s’alimenten, quins són els perills que els sotgen, però també veurem la manera com persones educades en el gaudi de totes les comoditats que es tenen en el nostre país intenten adaptar-se a un entorn amb escassos luxes que de vegades se’ls presenta hostil.
1 comentari:
te m'estàs avançant a llegir i comentar tots els llibres de la Jornada Literària de Cornudella, eh?
Salut
Publica un comentari a l'entrada